20 grans receptes de Carme Ruscalleda

Sabem que és bo menjar verdures, però, siguem sincers, no sempre ens ve de gust. Per això us proposem que proveu la tempura de colors en verdures. Una altra manera de menjar-ne!

L'espirulina és un complement alimentari natural, un cianobacteri d'origen vegetal amb beneficioses propietats per l'organisme i també el secret d'aquesta magnífica recepta. Aneu a poc a poc i veureu que és un plat fàcil de preparar que només us requerirà uns minuts de paella per sofregir i saltar els aliments i la Thermomix per triturar l'espirulina amb les verdures. 

Aquí tenim unes costelles de porc duroc confitades. Per fer-la necessitareu una mica de paciència, perquè l'elaboració és lenta però, en el fons, força senzilla. Cobriu-les amb aigua, sal i vinagre durant unes hores i després bulliu-les lentament amb oli. Les podeu acompanyar d'una bona salsa teriyaki.

 Les flors són, des de fa temps, un aliment més dins la nostra cuina i en aquesta recepta només cal que prepareu una senzilla barreja amb fruita i verdura per farcir cada una d'elles i les coeu al forn durant poca estona. El resultat? Un plat espectacular.

Mongeta del ganxet, botifarres i canonges. Són els ingredients per fer aquest plat. Només haureu de coure les mongetes i triturar-les per tenir un puré dens i consistent. Així tindreu la base dels vostres daus i només haureu de donar-hi forma i passar-los per la paella. És important que us quedin ben daurats.

Originaris de Canton (la Xina), aquestes masses farcides —dolces o salades— i cuites al vapor, anomenades dumplings s'han convertit en una nova tendència de la cuina oriental.No és una recepta fàcil, d'acord. Però el resultat és espectacular. La massa, que sembla complicada, és simplement farina barrejada amb sal i aigua, fècula de patata, puré d'espinacs i oli. Pel farciment necessitareu papada de porc Duroc, conill de vedella, col picada, ceba, all, salsa de soja i gingebre.

El kimchi és un envinagrat que pertany als fermentats, de procedència coreana i és una conserva molt interessant. És una barreja de vegetals prèviament salats i amanits que es fermentaran i aniran desenvolupant diferents sabors en el procés. És una font natural excel·lent de probiòtics i umami. A més, hi ha múltiples maneres de fer-ne. L'elaboració del kimchi requereix un procés de fermentació mínim de quinze dies, i l'ideal és fer-lo servir màxim fins a un mes després, perquè no tingui un gust tan fort. Us animeu a fer-lo? 

Si alguna vegada heu preparat glaçons de gel amb l'ajuda d'una glaçonera, aquest postre el següent pas. Un dau de tofu recobert d'una gelatina de mel. 

Les carns madurades són tendència. Carns de bestiar boví, de vaques i bous de races molt específiques que se sotmeten a un llarg procés d'envelliment abans de cuinar-les. El resultat: més sabor i melositat, i una textura molt més suau. Aquí la xef de Sant Pol ens recomana acompanyar-la amb una barra de patata cremosa amb gelatina d'all negre. 

Unes verdures i cues de gamba sobre una salsa de romesco i a la que s'hi afegeix una mica de polpa d'all negre durant la preparació. Un plat senzillament increïble i del que endrapareu fins no deixar ni rastre al plat.

Sembla difícil, sí. Però és molt més fàcil del que sembla! Necessitareu coure una mica l'aigua, el sucre i la gelatina en un cassó. Quan arrenqui el bull, aparteu-lo i afegiu-hi la xia i la mançanilla. Salpebreu i aboqueu l'elaboració en un motlle i ho reserveu a la nevera perquè qualli. Després, comenceu a fer la salsa de remolatxa. Fàcil, oi?

Cansats dels pastissos de tota la vida? Podeu utilitzar el motlle per fer un 'cake' de botifarra de perol i festucs. La clau? Dominar el bany maria. 

Si us apassionen les croquetes i voleu innovar una mica, no ho dubteu més. Atreviu-vos a fer aquestes croquetes d'algues i arròs. De tipus carnaroli, per cert. Com amb qualsevol croqueta, l'elaboració és una mica lenta però el resultat s'ho val. 

Hi ha receptes que mereixen que sortim de la cuina sota una pluja d'aplaudiments. Aquesta n'és una. Un risotto blau gràcies a la infusió de clitòria seca (una flor de tons blavosos i morats) acompanyat de daikon o rave. Espectacular. 

Els països asiàtics, americans i nòrdics són grans consumidors d'algues. I, d’uns anys ençà, nosaltres també ens hem anat acostumant a fer servir productes com nori, kombu, wakame, agar-agar i mongeta de mar, enciam de mar i raïm de mar. Per aquesta fideuada vegetal necessitareu enciam de mar, mongeta de mar i agar-agar. Això sí, alerta: no oblideu que les algues tenen un gust potent i cal fer-les servir amb prudència, a la cuina.

Els 'gua bao' són els entrepans més populars als carrers de Taiwan. Una mena de petits panets o brioixos molt delicats, i sense crosta dura, elaborats amb farina de blat. El mot gua bao vol dir ‘embolicat’, perquè estan fets d’una massa fina i doblada que embolcalla el farcit. Les peces poden ser rodones, ovalades o, també, doblades. Els podeu farcir del que volgueu: 'pulled pork', verdures, etc... 

La papillota és ideal per a les coccions al forn o al vapor, però també es pot fer a la planxa, a la brasa o a la paella. El resultat més interessant d’aquesta tècnica s’obté quan cadascun dels elements que s’embolcallen ha expressat el seu sabor al resultat final, des del producte principal cuinat, fins a la guarnició i l’amaniment. Ara, trieu: paper, fulla o silicona! En aquest cas, si voleu seguir fil per randa la recepta, us recomanem que opteu per fulles grosses de figuera. Les farciu de formatge de cabra i figues pelades i tallades a quarts. Quan estigui fet, afegiu-hi la salsa agredolça elaborada amb sucre i vinagre de Xerès.

Fa bona pinta oi? Doncs no porta ni un gram de sucre! La raó? L'estèvia. Una planta originària del sud del Brasil i del Paraguai, que té un poder per endolcir 300 vegades més gran que el sucre. L'elaboració del pastís és una mica lenta, perquè haureu de preparar la massa - i deixar-la reposar una hora a la nevera -, la crema i la nata. Però més enllà del temps, no hi ha complicacions. 

Acabem el receptari amb un gintònic un xic diferent. Per fer-lo, necessitareu ginebra Nut, de l'Empordà, una ampolla de Schweppes clàssica, flor de clitòria seca, pela de taronja i uns quants glaçons. Fàcil, oi? La clau és infusionar la flor de clitòria amb la ginebra.