Amanida d'alvocat, tonyina i ruca

Per David Caballero

Tipus de plat Amanides

Ràpida i senzilla Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

2 alvocats
2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva
1 ceba vermella
150 g de ruca
Ruca
Herba originària del sud d’Europa i l’oest de l’Àsia, la cuina italiana la posa en amanides i plats de pasta. Gairebé té les mateixes propietats que la mostassa o que els créixens. Antiescorbútica, diürètica i estimulant, Dioscòrides deia que menjada en grans quantitats, incitava a la luxúria. N’hi ha dues classes. La ruca salvatge (Eruca vesicaria) és de fulles carnoses, allargassades i dentades, amb un pecíol llarg, gruixut i a voltes fi brós. És de sabor intens, lleugerament àcid i amb un punt d’amargor, ric, herbaci i picant, mentre que la ruca cultivada (Eruca sativa) té un cicle de cultiu curt, de sabor una mica picant i agradable, i les fulles són més amples. La ruca se sol menjar crua i només les fulles més petites i tendres, en amanides i barrejada amb vegetals. Amaniu-la amb una vinagreta suau o amb un bon oli d’oliva i formatge ratllat. En plats de pasta, es recomana afegir-la al final de la cocció, com si fos una herba aromàtica.
1 llima
menta seca
oli d'oliva verge extra
pebre negre
sal

Amanida d'alvocat, tonyina i ruca Getty Images

Ingredients per a 4 persones:

2 alvocats
2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva
1 ceba vermella
150 g de ruca
Ruca
Herba originària del sud d’Europa i l’oest de l’Àsia, la cuina italiana la posa en amanides i plats de pasta. Gairebé té les mateixes propietats que la mostassa o que els créixens. Antiescorbútica, diürètica i estimulant, Dioscòrides deia que menjada en grans quantitats, incitava a la luxúria. N’hi ha dues classes. La ruca salvatge (Eruca vesicaria) és de fulles carnoses, allargassades i dentades, amb un pecíol llarg, gruixut i a voltes fi brós. És de sabor intens, lleugerament àcid i amb un punt d’amargor, ric, herbaci i picant, mentre que la ruca cultivada (Eruca sativa) té un cicle de cultiu curt, de sabor una mica picant i agradable, i les fulles són més amples. La ruca se sol menjar crua i només les fulles més petites i tendres, en amanides i barrejada amb vegetals. Amaniu-la amb una vinagreta suau o amb un bon oli d’oliva i formatge ratllat. En plats de pasta, es recomana afegir-la al final de la cocció, com si fos una herba aromàtica.
1 llima
menta seca
oli d'oliva verge extra
pebre negre
sal

Talleu l’alvocat a làmines i poseu-hi un raig de llima perquè no es tornin negres; poseu-lo en un plat.
Afegiu-hi per sobre la ceba vermella tallada a la juliana, la tonyina i la ruca.
Amaniu-ho amb menta seca, sal, oli d’oliva i pebre negre.