Amanida d'arròs basmati i salvatge amb cigrons i feta

Per David Caballero

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegetariana Sense
gluten

Ingredients

150 g d’arròs basmati
150 g d’arròs salvatge
100 g de cigrons cuits Aranca especial amanides
40 g d’aranyons secs
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
vermella picada
1 gra d’all picat
3 culleres d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
el suc de ½ llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
200 g de formatge feta
Formatge feta
Una de les varietats de formatge blanc conservat en salmorra que hi ha a la Mediterrània, especialment a la regió oriental. Fet generalment amb llet d’ovella i de cabra, tot i que n’hi ha variants fetes amb altres llets, presenta un aspecte sòlid flexible i es ven en forma de llesques més o menys gruixudes ('fetta' en italià, d’on provindria el nom) o en daus, aleshores escorreguts i macerats amb oli i condiments. Bàsicament incorporat a les amanides, s’empra també per a altres plats, igualment tradicionals, com la 'tiropita' (formatge embolicat amb pasta filo), l’'spanakotiropita', que incorpora espinacs al farciment, o el 'saganaki', formatge fregit que, tot i fer-se tradicionalment amb 'kefalotyri', es prepara també amb feta. No endebades, els grecs juren i perjuren que el ciclop Polifem de l’Odissea en va ser el primer elaborador i que Ulisses el va copiar.
a daus
julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
picat
sal fina
olives negres sense pinyol a rodanxes

Amanida d'arròs basmati i arròs salvatge amb cigrons i feta Becky Lawton

Ingredients

150 g d’arròs basmati
150 g d’arròs salvatge
100 g de cigrons cuits Aranca especial amanides
40 g d’aranyons secs
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
vermella picada
1 gra d’all picat
3 culleres d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
el suc de ½ llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
200 g de formatge feta
Formatge feta
Una de les varietats de formatge blanc conservat en salmorra que hi ha a la Mediterrània, especialment a la regió oriental. Fet generalment amb llet d’ovella i de cabra, tot i que n’hi ha variants fetes amb altres llets, presenta un aspecte sòlid flexible i es ven en forma de llesques més o menys gruixudes ('fetta' en italià, d’on provindria el nom) o en daus, aleshores escorreguts i macerats amb oli i condiments. Bàsicament incorporat a les amanides, s’empra també per a altres plats, igualment tradicionals, com la 'tiropita' (formatge embolicat amb pasta filo), l’'spanakotiropita', que incorpora espinacs al farciment, o el 'saganaki', formatge fregit que, tot i fer-se tradicionalment amb 'kefalotyri', es prepara també amb feta. No endebades, els grecs juren i perjuren que el ciclop Polifem de l’Odissea en va ser el primer elaborador i que Ulisses el va copiar.
a daus
julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
picat
sal fina
olives negres sense pinyol a rodanxes

Amanida d'arròs basmati i arròs salvatge amb cigrons i feta Becky Lawton

El basmati és una varietat de gra llarg, molt olorós i amb gust de nous.

Preparació

Per a l’arròs: bulliu els dos arrossos per separat, en aigua abundant. Seguiu les instruccions del paquet per a una cocció correcta. Refredeu-los.
En un bol, barregeu els dos arrossos amb els cigrons cuits, el gra d’all picat, la ceba vermella, els aranyons secs, les rodanxes d’olives negres i els daus de feta.
Afegiu-hi l’oli d’oliva, una punta de sal i el suc de llimona.
Barregeu-ho amb cura perquè tot quedi integrat i no es trenqui.
En un plat fondo, munteu l’amanida d’arròs i acabeu-la amb el julivert picat pel damunt.