Amanida de llenties i taronja

Per Menja sa

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

700 g de llentia pardina
Llentia pardina
Varietat de llentia coneguda també com a llentia franciscana, que es diferencia de les altres pel color marró de la pela i la mida mitjana (entre 4 i 5 mm de diàmetre) de la llavor lenticular característica. Conreada i cuinada des de l’antigor, va ser, juntament amb el cigró, un dels llegums bàsics de la dieta mediterrània, que acabaria una mica arraconada amb l’arribada de la mongeta. Avui recuperada, aquesta varietat té fins i tot una IGP a les terres de Castella, concretament a Tierra de Campos. La seva mida i la pela fina en permeten la cocció directa, sense el preceptiu remullat dels llegums, que es redueix a un simple rentat. Un altre avantatge és que la pela no es desprèn en coure-la, cosa que la fa ideal per als guisats més o menys sucosos, però també per a amanides.
cuita
1 taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
8 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
cherry
2 pastanagues
barreja de brots tendres d’enciam
2 cullerades de pipes de gira-sol

Per la vinagreta:

40 ml d’oli d’oliva verge extra
1 taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
sal

Amanida de llenties i taronja AJJ Estudi

Ingredients

700 g de llentia pardina
Llentia pardina
Varietat de llentia coneguda també com a llentia franciscana, que es diferencia de les altres pel color marró de la pela i la mida mitjana (entre 4 i 5 mm de diàmetre) de la llavor lenticular característica. Conreada i cuinada des de l’antigor, va ser, juntament amb el cigró, un dels llegums bàsics de la dieta mediterrània, que acabaria una mica arraconada amb l’arribada de la mongeta. Avui recuperada, aquesta varietat té fins i tot una IGP a les terres de Castella, concretament a Tierra de Campos. La seva mida i la pela fina en permeten la cocció directa, sense el preceptiu remullat dels llegums, que es redueix a un simple rentat. Un altre avantatge és que la pela no es desprèn en coure-la, cosa que la fa ideal per als guisats més o menys sucosos, però també per a amanides.
cuita
1 taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
8 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
cherry
2 pastanagues
barreja de brots tendres d’enciam
2 cullerades de pipes de gira-sol

Per la vinagreta:

40 ml d’oli d’oliva verge extra
1 taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
sal

Amanida de llenties i taronja AJJ Estudi

Preparació

Esbandiu les llenties, escorreu-les i reserveu-les.
Talleu els tomàquets i les pastanagues netes a dauets.
Peleu la taronja i traieu-li els grills(eviteu deixar-hi la part blanca).
Barregeu-ho amb els brots tendres i les pipes, i reserveu-ho a la nevera fins al moment d’endur-vos-ho.
Per a la vinagreta: emulsioneu l’oli d’oliva amb el suc de la taronja i la sal. Reserveu la vinagreta fins just al moment de menjar-vos l’amanida.