Amanida de mongetes tendres amb pesto vermell

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 30

Ràpida i senzilla Sense
gluten Amb nens

Ingredients

150 g de barreja d’enciams
300 g de mongetes tendres parisenques
100 g de blat de moro
Blat de moro
Llavor de la planta duta a Europa per Cristòfor Colom en el seu primer viatge, a la qual el rei Ferran no va prestar atenció, però que es va escampar pels territoris catalans fins a entrar a l’Europa central a través dels Balcans, fet que justificaria el nom català i el de 'blat de Turquia' amb què era conegut a Alemanya. La varietat dolça, destinada al consum humà i obtinguda a finals del segle XIX, conserva a la llavor, i mentre és a la planta, una part de sucre sense transformar-lo en midó. Per això se sol consumir directament, com a verdura. A Amèrica, en forma de panotxa sencera, cuita amb les fulles o sense, i a casa nostra en forma de grans solts, degudament escairats i conservats en líquid, per incorporar-los a les amanides. Sobretot perquè no té gluten i, per tant, resulta ideal per als celíacs.
cuit
100 g d’ametlles torrades filetejades
3 ous

Per al pesto vermell:

200 g de tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
secs amb oli
80 g de parmesà
½ gra d’all
200 ml d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Ingredients

150 g de barreja d’enciams
300 g de mongetes tendres parisenques
100 g de blat de moro
Blat de moro
Llavor de la planta duta a Europa per Cristòfor Colom en el seu primer viatge, a la qual el rei Ferran no va prestar atenció, però que es va escampar pels territoris catalans fins a entrar a l’Europa central a través dels Balcans, fet que justificaria el nom català i el de 'blat de Turquia' amb què era conegut a Alemanya. La varietat dolça, destinada al consum humà i obtinguda a finals del segle XIX, conserva a la llavor, i mentre és a la planta, una part de sucre sense transformar-lo en midó. Per això se sol consumir directament, com a verdura. A Amèrica, en forma de panotxa sencera, cuita amb les fulles o sense, i a casa nostra en forma de grans solts, degudament escairats i conservats en líquid, per incorporar-los a les amanides. Sobretot perquè no té gluten i, per tant, resulta ideal per als celíacs.
cuit
100 g d’ametlles torrades filetejades
3 ous

Per al pesto vermell:

200 g de tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
secs amb oli
80 g de parmesà
½ gra d’all
200 ml d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Preparació

Peral pesto vermell: tritureu tots els ingredients. Si no us sentiu segurs amb el túrmix, millor que ho faci un adult. Reserveu-ho.
Traieu les cues de les mongetes tendres i escaldeu-les en aigua bullent, uns 3 min. Com sempre que feu servir els fogons, demaneu que us ajudi un adult. Passats els 3 min, coleu les cues de les mongetes i deixeu-les refredar.
Poseu els ous en una cassoleta, coberts amb aigua, i, quan arrenqui el bull, compteu 10 min. Refresqueu-los i peleu-los.
Barregeu les mongetes amb el blat de moro cuit, les ametlles torrades i la barreja d’enciams.
Amaniu-ho tot bé amb el pesto vermell i acabeu-ho afegint-hi els ous durs tallats.

El consell

Si ho prefereixes, pots acompanyar l’amanida amb una vinagreta. I, si li vols donar un toc cruixent, per què no proves d’afegir-hi uns trossets de poma? Et quedarà superrefrescant!