Amanida de pastanaga, tomàquets secs i agar-agar

Tipus de plat Primer

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

300 g de pastanagues
45 ml d’aigua de mar
10 g d’algues agar-agar
Agar-Agar
Extracte derivat d'algunes algues que té un poder gelificant deu vegades superior a la gelatina animal, les mal anomenades cues de peix. Amb cinc grams d'agar-agar en pols, n'hi ha prou per gelificar un litre de líquid. En podeu trobar en forma de tires, molt comunes per posar-ne a les amanides, en flocs o en pols, que és més fàcil de dissoldre. És una fibra sadollant, reguladora del trànsit intestinal, amb molt poques calories i eliminadora dels excessos de colesterol.
100 g de col llombarda
Col llombarda
De sabor suau, s’incorpora amb facilitat a les amanides per la seva textura cruixent. Però on té la màxima presència és en els plats hivernals de verdura. Especialment als països nòrdics, on la presenten cuita, amb compota de poma i aromatitzada amb vinagre. Sense oblidar la tradicional amanida de col o Coleslaw. Referència obligada és la llombarda a la madrilenya, curiosament també cuinada amb poma, que constitueix un plat obligat de l’àpat de Nadal en aquella ciutat.
60 g d’avellanes
germinats verds de mostassa
Mostassa
Condiment fet amb llavors de plantes de mostassa negra i groga més o menys mòltes i mesclades amb líquid (vi, most, agràs, vinagre...) que permeti conservar-les. Les varietats més populars deriven dels gremis medievals francesos: la de Meaux (dita 'antiga'), de grans negres i grocs trencats, posats en vinagre i de textura granulosa, i la de Dijon, de grans grocs polvoritzats, posats en suc de raïm i de textura uniforme.

Per a la salsa:

90 g de tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
deshidratats
45 ml d’aigua de remullar els tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
6 g d’all
140 g de poma

Amanida de pastanaga, tomàquets secs i agar-agar Becky Lawton

Ingredients

300 g de pastanagues
45 ml d’aigua de mar
10 g d’algues agar-agar
Agar-Agar
Extracte derivat d'algunes algues que té un poder gelificant deu vegades superior a la gelatina animal, les mal anomenades cues de peix. Amb cinc grams d'agar-agar en pols, n'hi ha prou per gelificar un litre de líquid. En podeu trobar en forma de tires, molt comunes per posar-ne a les amanides, en flocs o en pols, que és més fàcil de dissoldre. És una fibra sadollant, reguladora del trànsit intestinal, amb molt poques calories i eliminadora dels excessos de colesterol.
100 g de col llombarda
Col llombarda
De sabor suau, s’incorpora amb facilitat a les amanides per la seva textura cruixent. Però on té la màxima presència és en els plats hivernals de verdura. Especialment als països nòrdics, on la presenten cuita, amb compota de poma i aromatitzada amb vinagre. Sense oblidar la tradicional amanida de col o Coleslaw. Referència obligada és la llombarda a la madrilenya, curiosament també cuinada amb poma, que constitueix un plat obligat de l’àpat de Nadal en aquella ciutat.
60 g d’avellanes
germinats verds de mostassa
Mostassa
Condiment fet amb llavors de plantes de mostassa negra i groga més o menys mòltes i mesclades amb líquid (vi, most, agràs, vinagre...) que permeti conservar-les. Les varietats més populars deriven dels gremis medievals francesos: la de Meaux (dita 'antiga'), de grans negres i grocs trencats, posats en vinagre i de textura granulosa, i la de Dijon, de grans grocs polvoritzats, posats en suc de raïm i de textura uniforme.

Per a la salsa:

90 g de tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
deshidratats
45 ml d’aigua de remullar els tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
6 g d’all
140 g de poma

Amanida de pastanaga, tomàquets secs i agar-agar Becky Lawton

Preparació

Peleu les pastanagues i talleu-les en juliana, i escampeu-hi aigua de mar per sobre perquè no s’oxidin.
Remulleu les algues agar-agar.
Talleu la col llombarda a tires molt fines.
Piqueu les avellanes.
Escorreu les algues.
Per a la salsa: remulleu els tomàquets i reserveu-ne uns quants per acabar de preparar l’amanida.
Peleu l’all i la poma.
Col·loqueu els tomàquets, l’all i la poma, amb una mica de l’aigua de remullar els tomàquets, en una batedora i tritureu-ho fins aconseguir una crema ben fina.

MUNTATGE
En un plat, poseu la pastanaga barrejada amb la col. A sobre, poseu-hi les algues, els tomàquets i els germinats. Serviu la salsa al costat, perquè cadascú se’n posi al seu gust.