Amanida de pinces de cranc amb fruites tropicals i salsa rosa

Per Pep Nogué

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 15

Racions 4

Ràpida i senzilla Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

1/2 enciam (tipus trocadero)
200 g de maionesa
20 g de quètxup
1 llauna de carn de cranc
1 cullerada de brandi
Brandi
Nom genèric que designa els destil·lats, envellits en bótes de fusta, dels productes alcohòlics obtinguts de qualsevol fruit, tot i que els més habituals són els obtinguts del raïm, que dóna els 'finos' o la brisa, que genera els marcs.

Inventat, sembla, pels comerciants holandesos, que buscaven reduir el volum de les càrregues de vi que embarcaven cap a Anglaterra (per afegir-hi aigua després), el pas per les bótes de roure en va fer un producte valorat i amb ràpida aplicació a la cuina, com a element que, pel grau alcohòlic, permetia, abans de la cocció en salsa, el flamejat de les carns, que es rostien tot transferint-hi els elements de sabor del brandi i eliminant-ne l’alcohol.

També es fa servir, sobretot el marc, com a líquid de conservació d’algunes fruites carnoses, especialment les prunes.
1 rodanxa de pinya
1 tall de papaia
Papaia
Fruit del papaier, arbre de tronc únic i fulles grosses natural de la regió centreamericana. Avui es conrea a zones tropicals i subtropicals, i el fruit se sol collir just quan comença a madurar i agafa tons grocs, ja que madura un cop collit.

De forma ovalada i polpa ataronjada, presenta, al centre, un grapat de grans negres comestibles amb un lleuger gust de pebre. Però és la polpa, madura, la part que es consumeix crua i directament, talment una tallada de meló, o mesclada o combinada amb pastissos o amanides de fruita.

En aquestes darreres, cal vetllar a incorporar-la en el darrer moment. La papaïna que conté fa una acció estovant d’altres productes, un principi que la fa idònia, en la cuina tradicional americana, per entendrir la carn, però que complica els preparats amb gelatina, perquè la dissol.
1 mango
Mango
Fruit d’un arbre originari de l’Índia, on es conreava ja fa 6.000 anys. Portat al Brasil pels portuguesos a principis del segle XVIII, s’ha anat escampant arreu de la zona més o menys càlida del planeta, però sense arribar a ser una fruita dominant. Potser per l’inconvenient del pinyol gros, aplanat i arrapat a la polpa, que en dificulta la separació, o de la pela, de gust irritant, que cal eliminar curosament.
el suc de mitja taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
porradell picat

Papaia

Ingredients

1/2 enciam (tipus trocadero)
200 g de maionesa
20 g de quètxup
1 llauna de carn de cranc
1 cullerada de brandi
Brandi
Nom genèric que designa els destil·lats, envellits en bótes de fusta, dels productes alcohòlics obtinguts de qualsevol fruit, tot i que els més habituals són els obtinguts del raïm, que dóna els 'finos' o la brisa, que genera els marcs.

Inventat, sembla, pels comerciants holandesos, que buscaven reduir el volum de les càrregues de vi que embarcaven cap a Anglaterra (per afegir-hi aigua després), el pas per les bótes de roure en va fer un producte valorat i amb ràpida aplicació a la cuina, com a element que, pel grau alcohòlic, permetia, abans de la cocció en salsa, el flamejat de les carns, que es rostien tot transferint-hi els elements de sabor del brandi i eliminant-ne l’alcohol.

També es fa servir, sobretot el marc, com a líquid de conservació d’algunes fruites carnoses, especialment les prunes.
1 rodanxa de pinya
1 tall de papaia
Papaia
Fruit del papaier, arbre de tronc únic i fulles grosses natural de la regió centreamericana. Avui es conrea a zones tropicals i subtropicals, i el fruit se sol collir just quan comença a madurar i agafa tons grocs, ja que madura un cop collit.

De forma ovalada i polpa ataronjada, presenta, al centre, un grapat de grans negres comestibles amb un lleuger gust de pebre. Però és la polpa, madura, la part que es consumeix crua i directament, talment una tallada de meló, o mesclada o combinada amb pastissos o amanides de fruita.

En aquestes darreres, cal vetllar a incorporar-la en el darrer moment. La papaïna que conté fa una acció estovant d’altres productes, un principi que la fa idònia, en la cuina tradicional americana, per entendrir la carn, però que complica els preparats amb gelatina, perquè la dissol.
1 mango
Mango
Fruit d’un arbre originari de l’Índia, on es conreava ja fa 6.000 anys. Portat al Brasil pels portuguesos a principis del segle XVIII, s’ha anat escampant arreu de la zona més o menys càlida del planeta, però sense arribar a ser una fruita dominant. Potser per l’inconvenient del pinyol gros, aplanat i arrapat a la polpa, que en dificulta la separació, o de la pela, de gust irritant, que cal eliminar curosament.
el suc de mitja taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
porradell picat

Preparació

Netegeu l'enciam i talleu-lo a tires fines. Renteu-lo bé en aigua freda i escorreu-lo perquè no hi quedi gens d'aigua. Peleu les fruites i talleu-les a daus petits. Barregeu-les. Obriu la llauna de carn de cranc i talleu la carn a bocins. Feu la salsa rosa barrejant la maionesa, el quètxup, el suc de taronja i el brandi.
Col·loqueu al fons de quatre copes l'enciam. Al damunt, poseu-hi la fruita i la carn de cranc i una cullerada de salsa rosa. Per decorar bé el plat, col·loqueu-hi un xic de porradell picat.