Amanida freda de fideus soba

Tipus de plat Amanides

Dificultat Baixa

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

1 paquet de fideus
Fideus
El fideu és una de les pastes més comunes de la nostra cuina amb plats tan coneguts i populars a casa nostra com l’escudella d’arròs i fideus, i els fideus guisats amb conill i botifarra. Però mai no havia arribat a tenir un èxit tan espectacular fins que es va posar de moda la fideuada, un plat típic de la gastronomia valenciana, tot i que a les comarques de Tarragona ja s’elabora un rossejat de fideus des de temps ancestrals. El cert és que els fideus, siguin de cabell d’àngel, del número u o dos…, o els fideus corbats, els fideus foradats… omplen els prestatges de les nostres cuines i ofereixen un bon nombre de plats diferents, amb la forma diferent que tenen. No obstant la varietat d’aquesta pasta, tot els fideus estan elaborats amb farina de blat dur, aigua i sal; i se solen trobar sempre assecats, i poques vegades frescos, si no és a botigues molt artesanes d’elaboració de pasta fresca. I a la cuina donen molt de joc i moltes possibilitats gastronòmiques. Així, combineu amb els diferents sabors dels fideus, jugueu amb les diferents formes, però això sí, no els mescleu mai perquè cada varietat de fideus té un temps de cocció diferent.
soba
1 pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
tallada a tires fines i llargues
1 carbassó tallat a tires fines i llargues
llavors de sèsam
Sèsam
És un dels conreus més antics de la humanitat i una de les plantes de les quals primer es va treure l’oli de les llavors –fins i tot el nom, en sumeri, fa referència a aquesta propietat-, que encara avui és molt consumit en la cuina oriental, tant en aquesta forma com en forma de pasta força líquida, la popular tahina, ingredient bàsic del no menys popular hummus.

Actualment han arribat als nostres mercats les llavors, crues o torrades, que es fan servir sovint per decorar pans (els de les hamburgueses, per exemple) i rebosteria oriental, un cop eliminada la clofolla. També, per enriquir amanides o sopes, amb les llavors senceres o prèviament esclafades i barrejades amb suc de llimona.

L’elevada proporció de calci, que volta l’1%, a més de la bondat de l’oli, resistent a l’enranciment, el fan un producte recomanable.
torrat
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
aigua

Per a la salsa del guarniment:

vinagre d’arròs
oli de sèsam
Oli de sèsam
Oli de les cuines orientals considerat el primer que es va obtenir en premsar les petites llavors d’aquesta planta. Equivalent, en aquelles cultures, al nostre oli d’oliva, presenta dues variants, la clara i la fosca, segons si les llavors s’han premsat en cru o prèviament s’han sotmès a un procés de torrat.

També té una funció important en la medicina tradicional d’aquelles regions, on, com l’oli d’oliva a l’antiga Mediterrània, es fa servir com a oli de massatge i com a oli de cremar a les llànties dels temples.

Mentre el clar, que està més implantat a l’Índia, té una temperatura de descomposició alta, cosa que el fa bo per fregir, el fosc, fruit del torrat de les llavors i més habitual a la cuina xinesa, la té sensiblement inferior, per la qual cosa es destina bàsicament a amanir.
torrat
melassa
Melassa
Líquid espès fosc i d’aspecte de mel que, pel sabor dolç, encara que un punt amargant, s’empra per colorar alguns sucres i tipus de cervesa, i per perfumar alguns tabacs de pipa. Però, bàsicament, es fa servir per endolcir i acolorir pastissos i llaminadures, i, per fermentació i destil·lat, per produir licors d’alta graduació, com el rom. Obtinguda, un cop extret el sucre, pel premsat de la pasta triturada de la canya i la cocció posterior, la melassa presenta, a la conca mediterrània, una diversitat major, encara que estrictament artesana, ja que s’obté, també, a partir del concentrat de polpa de fruites com ara el raïm, la magrana, les móres, els dàtils i les figues.
d’arròs
una mica de wasabi
Wasabi
Pasta que s’obté, en el cas del 'hon-wasabi' o 'wasabi autèntic', ratllant el rizoma pelat de la 'Wasabia japonica', una planta de la família de les cols que creix en aquell país oriental. Fruit del ratllat, la pasta agafa un sabor picant intens, de durada menor a la dels bitxos i d’efectes lacrimògens.
Utilitzat originalment per embolicar peix cru (té propietats antisèptiques), ara es fa servir per potenciar el sabor de sushis, 'sashimis i donburis'. Una propietat a la qual cal afegir la de la protecció de les dents contra la càries.
Malauradament, és escàs i sovint es recorre a assecar-lo (i perd aroma), o se substitueix per preparats de rave picant tenyits de verd.

Amanida freda de fideus soba Becky Lawton

Ingredients

1 paquet de fideus
Fideus
El fideu és una de les pastes més comunes de la nostra cuina amb plats tan coneguts i populars a casa nostra com l’escudella d’arròs i fideus, i els fideus guisats amb conill i botifarra. Però mai no havia arribat a tenir un èxit tan espectacular fins que es va posar de moda la fideuada, un plat típic de la gastronomia valenciana, tot i que a les comarques de Tarragona ja s’elabora un rossejat de fideus des de temps ancestrals. El cert és que els fideus, siguin de cabell d’àngel, del número u o dos…, o els fideus corbats, els fideus foradats… omplen els prestatges de les nostres cuines i ofereixen un bon nombre de plats diferents, amb la forma diferent que tenen. No obstant la varietat d’aquesta pasta, tot els fideus estan elaborats amb farina de blat dur, aigua i sal; i se solen trobar sempre assecats, i poques vegades frescos, si no és a botigues molt artesanes d’elaboració de pasta fresca. I a la cuina donen molt de joc i moltes possibilitats gastronòmiques. Així, combineu amb els diferents sabors dels fideus, jugueu amb les diferents formes, però això sí, no els mescleu mai perquè cada varietat de fideus té un temps de cocció diferent.
soba
1 pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
tallada a tires fines i llargues
1 carbassó tallat a tires fines i llargues
llavors de sèsam
Sèsam
És un dels conreus més antics de la humanitat i una de les plantes de les quals primer es va treure l’oli de les llavors –fins i tot el nom, en sumeri, fa referència a aquesta propietat-, que encara avui és molt consumit en la cuina oriental, tant en aquesta forma com en forma de pasta força líquida, la popular tahina, ingredient bàsic del no menys popular hummus.

Actualment han arribat als nostres mercats les llavors, crues o torrades, que es fan servir sovint per decorar pans (els de les hamburgueses, per exemple) i rebosteria oriental, un cop eliminada la clofolla. També, per enriquir amanides o sopes, amb les llavors senceres o prèviament esclafades i barrejades amb suc de llimona.

L’elevada proporció de calci, que volta l’1%, a més de la bondat de l’oli, resistent a l’enranciment, el fan un producte recomanable.
torrat
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
aigua

Per a la salsa del guarniment:

vinagre d’arròs
oli de sèsam
Oli de sèsam
Oli de les cuines orientals considerat el primer que es va obtenir en premsar les petites llavors d’aquesta planta. Equivalent, en aquelles cultures, al nostre oli d’oliva, presenta dues variants, la clara i la fosca, segons si les llavors s’han premsat en cru o prèviament s’han sotmès a un procés de torrat.

També té una funció important en la medicina tradicional d’aquelles regions, on, com l’oli d’oliva a l’antiga Mediterrània, es fa servir com a oli de massatge i com a oli de cremar a les llànties dels temples.

Mentre el clar, que està més implantat a l’Índia, té una temperatura de descomposició alta, cosa que el fa bo per fregir, el fosc, fruit del torrat de les llavors i més habitual a la cuina xinesa, la té sensiblement inferior, per la qual cosa es destina bàsicament a amanir.
torrat
melassa
Melassa
Líquid espès fosc i d’aspecte de mel que, pel sabor dolç, encara que un punt amargant, s’empra per colorar alguns sucres i tipus de cervesa, i per perfumar alguns tabacs de pipa. Però, bàsicament, es fa servir per endolcir i acolorir pastissos i llaminadures, i, per fermentació i destil·lat, per produir licors d’alta graduació, com el rom. Obtinguda, un cop extret el sucre, pel premsat de la pasta triturada de la canya i la cocció posterior, la melassa presenta, a la conca mediterrània, una diversitat major, encara que estrictament artesana, ja que s’obté, també, a partir del concentrat de polpa de fruites com ara el raïm, la magrana, les móres, els dàtils i les figues.
d’arròs
una mica de wasabi
Wasabi
Pasta que s’obté, en el cas del 'hon-wasabi' o 'wasabi autèntic', ratllant el rizoma pelat de la 'Wasabia japonica', una planta de la família de les cols que creix en aquell país oriental. Fruit del ratllat, la pasta agafa un sabor picant intens, de durada menor a la dels bitxos i d’efectes lacrimògens.
Utilitzat originalment per embolicar peix cru (té propietats antisèptiques), ara es fa servir per potenciar el sabor de sushis, 'sashimis i donburis'. Una propietat a la qual cal afegir la de la protecció de les dents contra la càries.
Malauradament, és escàs i sovint es recorre a assecar-lo (i perd aroma), o se substitueix per preparats de rave picant tenyits de verd.

Amanida freda de fideus soba Becky Lawton

Preparació

Bulliu els fideus soba en aigua salada abundant.
Escorreu-los i deixeu-los refredar.
Salteu la verdura (la pastanaga i el carbassó, tallats a tires fines i llargues) amb una mica d’oli d’oliva i sal, fins que quedi cruixent, però que no sigui crua.

Per a la salsa del guarniment:

Barregeu tots els ingredients, fins que obtingueu una salsa de sabor agredolç.
Barregeu la salsa amb els fideus soba i la verdura, i amaniu-ho amb llavors de sèsam torrat.