Arròs amb menta i faves

Els dijous, toca arròs

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Racions 4

Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

300 g d’arròs integral
Arròs integral
Arròs al qual s’ha retirat la clofolla, però que no s’ha sotmès al procés de desgast dels arrossos convencionals, cosa que li permet conservar el germen i la capa més exterior, elements rics en vitamines i altres ingredients. Justament per això, aquesta mena d’arròs ha de conservar-se fred i tapat, per evitar que els greixos d’aquestes parts no eliminades ranciegin o absorbeixin les olors del voltant. També per això, el seu temps de cocció és més llarg (generalment, una mica més del doble) del que té la variant feta amb l’arròs tradicional, ja sigui normal o vaporitzat. Val la pena recordar que l’arròs cuit es pot conservar a la nevera uns dies i que també és susceptible de congelació. Per a la recuperació, quan és possible, un escaldat amb aigua bullent i uns segons de repòs per rehidratar-lo són la millor solució.
de gra llarg
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 cullerada de margarina de soja
1 cullerada d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
2 cullerades de julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
picat
600 ml de brou de verdures
500 g de faves fresques pelades
4 cullerades de menta
Menta
Per la fragància, pel sabor que deixa anar en els guisats, per la frescor de l'aroma, etc. En podeu trobar en tot tipus de preparacions: en mojitos, combinada amb xocolata negra —un maridatge espectacular—, en oli per amanir unes favetes repelades o pasant-ne una branca en els pèsols ofegats amb pernil salat per refrescar-los. També lliga amb una espatlla de xai rostida amb una salsa feta amb la glaça de la plàtera, mostassa antiga i fulles de menta; o senzillament les fulles de menta passades per pasta de tempura i fregides. Hi ha moltes varietats de menta, cadascuna amb propietats diferents. Quan n'hi ha en abundància, vora l'estiu podeu guardar les branques en un got amb aigua, però també es poden congelar o assecar.
fresca trossejada
50 g de formatge de tofu
Tofu
Aquesta proteïna vegetal, originària de cultures gastronòmiques orientals, té un aspecte de formatge fresc i compacte i blanquinós. És molt digerible, baix en calories, sense colesterol, amb una bona dosi d'albúmina i permet moltes preparacions: planxa, brasa, fregits, arrebossats, guisats, estofats, sopes, amanides… Un punt en contra és el seu poc sabor i aroma. Resoleu-ho marinant-lo amb salsa de soja i oli d'oliva, de fruits secs, etc., i si hi afegiu sal de sèsam, obtindreu un sabor molt atractiu. Estofeu-lo amb verdures, feu-lo a la planxa amb salsa de mel i vinagre o poseu-lo en una amanida d'escarola i bolets.

Arròs amb menta i faves

Ingredients

300 g d’arròs integral
Arròs integral
Arròs al qual s’ha retirat la clofolla, però que no s’ha sotmès al procés de desgast dels arrossos convencionals, cosa que li permet conservar el germen i la capa més exterior, elements rics en vitamines i altres ingredients. Justament per això, aquesta mena d’arròs ha de conservar-se fred i tapat, per evitar que els greixos d’aquestes parts no eliminades ranciegin o absorbeixin les olors del voltant. També per això, el seu temps de cocció és més llarg (generalment, una mica més del doble) del que té la variant feta amb l’arròs tradicional, ja sigui normal o vaporitzat. Val la pena recordar que l’arròs cuit es pot conservar a la nevera uns dies i que també és susceptible de congelació. Per a la recuperació, quan és possible, un escaldat amb aigua bullent i uns segons de repòs per rehidratar-lo són la millor solució.
de gra llarg
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 cullerada de margarina de soja
1 cullerada d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
2 cullerades de julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
picat
600 ml de brou de verdures
500 g de faves fresques pelades
4 cullerades de menta
Menta
Per la fragància, pel sabor que deixa anar en els guisats, per la frescor de l'aroma, etc. En podeu trobar en tot tipus de preparacions: en mojitos, combinada amb xocolata negra —un maridatge espectacular—, en oli per amanir unes favetes repelades o pasant-ne una branca en els pèsols ofegats amb pernil salat per refrescar-los. També lliga amb una espatlla de xai rostida amb una salsa feta amb la glaça de la plàtera, mostassa antiga i fulles de menta; o senzillament les fulles de menta passades per pasta de tempura i fregides. Hi ha moltes varietats de menta, cadascuna amb propietats diferents. Quan n'hi ha en abundància, vora l'estiu podeu guardar les branques en un got amb aigua, però també es poden congelar o assecar.
fresca trossejada
50 g de formatge de tofu
Tofu
Aquesta proteïna vegetal, originària de cultures gastronòmiques orientals, té un aspecte de formatge fresc i compacte i blanquinós. És molt digerible, baix en calories, sense colesterol, amb una bona dosi d'albúmina i permet moltes preparacions: planxa, brasa, fregits, arrebossats, guisats, estofats, sopes, amanides… Un punt en contra és el seu poc sabor i aroma. Resoleu-ho marinant-lo amb salsa de soja i oli d'oliva, de fruits secs, etc., i si hi afegiu sal de sèsam, obtindreu un sabor molt atractiu. Estofeu-lo amb verdures, feu-lo a la planxa amb salsa de mel i vinagre o poseu-lo en una amanida d'escarola i bolets.

Preparació

Escalfeu l’arròs en una paella, en sec, 6-7 min, a foc mitjà i remenant-lo de tant en tant, fins que desprengui olor de torrat. Reserveu-lo.
Peleu i piqueu la ceba.
Escalfeu la margarina de soja i l’oli en una paella; ofegueu-hi la ceba, amb dos polsims de sal i el julivert. Afegiu-hi l’arròs i remeneu-ho tot 1-2 min.
Tireu-hi les tres quartes parts del brou de verdures ben calent, deixeu que bulli i abaixeu el foc al mínim; tapeu-ho i deixeu-ho coure 12 min.
Afegiu-hi les faves i continueu la cocció 5 min més. Si calgués, afegiu-hi una mica més del brou reservat. Rectifiqueu-ne el punt de sal.
Una vegada l’arròs estigui al punt, retireu-ho i afegiu-hi la menta picada; barregeu-ho.
En servir-ho, ratlleu-hi el formatge de tofu pel damunt.