Bacallà confitat amb Parmentier de coliflor amb curri de Madràs i albergínia amb mel de canya

Per Nut Gastrobar

Tipus de plat Segon

Dificultat Baixa

Temps 30

Ingredients

Bacallà d'Islàndia ('Gadus morhua')
Oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
Coliflor
Coliflor
Aquesta crucífera procedent de la Mediterrània oriental (Líban, Síria i l’Àsia Menor), antigament es feia servir per curar el mal de cap. Els romans van començar a cultivar-la. En trobareu de diferents classes: blanca, la més comuna, de sabor suau i agradable; verda, amb la romanesco al capdavant; morada, amb pigments d’acció antioxidant; minicoliflors i tropicals. Admeten diferents preparacions. Des de menjar-se-les gairebé crues, ratllades i passades per una paella; bullides, arrebossades, a la romana, al forn, guisades…
Curri de Madràs
Sal
Sal de Maldon
Albergínia
Farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
Llet
Canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
Mel de canya
Cibulet
Flors comestibles

Bacallà confitat amb Parmentier de coliflor amb curri de Madràs i albergínia amb mel de canya Pau Esculies

Ingredients

Bacallà d'Islàndia ('Gadus morhua')
Oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
Coliflor
Coliflor
Aquesta crucífera procedent de la Mediterrània oriental (Líban, Síria i l’Àsia Menor), antigament es feia servir per curar el mal de cap. Els romans van començar a cultivar-la. En trobareu de diferents classes: blanca, la més comuna, de sabor suau i agradable; verda, amb la romanesco al capdavant; morada, amb pigments d’acció antioxidant; minicoliflors i tropicals. Admeten diferents preparacions. Des de menjar-se-les gairebé crues, ratllades i passades per una paella; bullides, arrebossades, a la romana, al forn, guisades…
Curri de Madràs
Sal
Sal de Maldon
Albergínia
Farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
Llet
Canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
Mel de canya
Cibulet
Flors comestibles

Bacallà confitat amb Parmentier de coliflor amb curri de Madràs i albergínia amb mel de canya Pau Esculies

Preparació

Confiteu el bacallà en oli d'oliva durant 6-7 min a 68 ºC.
Feu la coliflor al vapor i afegiu-hi el curri de Madràs i un pessic de sal. Cal que us quedi un puré lleuger.
Macereu l'albergínia amb llet i canyella durant 8 h. Enfarineu-la i fregiu-la en oli d'oliva a 180 ºC.
Per emplatar-ho, poseu, per aquest ordre, el Parmentier, el bacallà i els bastons d'albergínia. A sobre, afegiu-hi la mel de canya i la sal de Maldon.
Decoreu-ho amb cibulet i una flor.