Calamars farcits amb alfàbrega

Per Francesc Murgadas

Tipus de plat Segon

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

12 calamars
2 carbassons petits
2 albergínies petites
1 pebrot
1 ceba
6 tomàquets
1 gra d’all
100 ml de vi blanc sec
6 cullerades d’oli d’oliva verge extra
alfàbrega
Alfàbrega
La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.
de fulla grossa
un pessic de sucre
sal
pebre negre

Calamars farcits amb alfàbrega Becky Lawton

12 calamars
2 carbassons petits
2 albergínies petites
1 pebrot
1 ceba
6 tomàquets
1 gra d’all
100 ml de vi blanc sec
6 cullerades d’oli d’oliva verge extra
alfàbrega
Alfàbrega
La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.
de fulla grossa
un pessic de sucre
sal
pebre negre

Poliu els calamars (separeu-ne les ales i els caps) i renteu-los amb cura.
Talleu el pebrot, els carbassons i les albergínies a dauets. Escaldeu els tomàquets, peleu-los, elimineu-ne les llavors i trossegeu-los. Piqueu la ceba, l’all i l’alfàbrega.
En una paella, poseu la meitat de l’oli i feu-hi suar la ceba. Incorporeu-hi les verdures, l’all i un terç del tomàquet. Salpebreu-ho i deixeu-ho coure a foc suau 10 min. Al final, afegiu-hi la meitat de l’alfàbrega i deixeu-ho entebeir. Ompliu les bosses dels calamars amb el preparat resultant.
Afegiu la resta d’oli a la paella i coeu-hi, 2 min, les parts reservades dels calamars. Incorporeu-hi la resta de tomàquet i el sucre, i remeneu-ho.
Regueu-ho amb el vi i feu que arrenqui el bull. Abaixeu el foc i incorporeu-hi les bosses de calamar farcides. Deixeu que cogui, a foc suau, 20 min, girant les bosses de tant en tant. Espolseu-hi la resta d’alfàbrega i serviu-ho.