Cargols a la llauna

Per CETT

La delícia gastronòmica de Lleida

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Ràpida i senzilla Sense
gluten Sense
lactosa Tradicional

Ingredients

2 kg de cargols
Cargol
De diverses espècies i denominacions, segons la mida, la forma de la closca i el color de la carn, el cargol s’ha consumit arreu del món des de temps immemorials, sobretot en èpoques de penúria.

Els romans van ser els primers a sofisticar-ne el consum, incorporant el dejuni dels animals en atuells de terrissa ('coclearia') recoberts interiorment amb una pasta de vi i farina, que els cargols es menjaven.

Molt consumit a l’edat mitjana durant la Quaresma, en considerar que no trencava el dejuni, va formar part del rebost de molts vaixells, on garantien carn fresca.

Té dos períodes de forta captura i consum, la primavera i la tardor, coincidint amb el temps de les pluges. La resta de l’any està amagat dins la closca, de la qual tanca l’orifici amb la pròpia bava seca, a diferència dels parents marins, que ho fan amb un opercle.
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Cargols a la llauna

Ingredients

2 kg de cargols
Cargol
De diverses espècies i denominacions, segons la mida, la forma de la closca i el color de la carn, el cargol s’ha consumit arreu del món des de temps immemorials, sobretot en èpoques de penúria.

Els romans van ser els primers a sofisticar-ne el consum, incorporant el dejuni dels animals en atuells de terrissa ('coclearia') recoberts interiorment amb una pasta de vi i farina, que els cargols es menjaven.

Molt consumit a l’edat mitjana durant la Quaresma, en considerar que no trencava el dejuni, va formar part del rebost de molts vaixells, on garantien carn fresca.

Té dos períodes de forta captura i consum, la primavera i la tardor, coincidint amb el temps de les pluges. La resta de l’any està amagat dins la closca, de la qual tanca l’orifici amb la pròpia bava seca, a diferència dels parents marins, que ho fan amb un opercle.
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Preparació

Traieu el tel dels cargols i poseu-los cap per amunt en una llauna amb sal, pebre i oli.
Col·loqueu la llauna sobre el foc o al forn perquè es vagin coent lentament.