Cassoleta de bolets

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 20

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegetariana

Ingredients

400 g d'assortit de bolets Aranca
4 llesques de pa de pagès
150 g de formatge brie
Formatge brie
Formatge originari de la regió del mateix nom (situada a l’est de la ciutat de París), tradicionalment preparat amb llet crua de vaca. Amb dues variants, el 'brie de Meaux' i el 'brie de Melun' (el que molts consideren precursor de tots els altres), diferenciades de la resta amb una aoc, el formatge presenta una crosta lleugerament endurida i coberta d’un florit de 'Penicillium', perfectament comestible. En forma de roda més ampla i aplanada que el camembert, sol vendre’s, també, per porcions triangulars, envasades individualment. Com la majoria d’aquests formatges tous, reclama un afinat que deixi la pasta interior tova, i fins i tot pastosa, raó per la qual, a molts llocs, es conserva en posició vertical. Com que la calor sol estovarlo i fins i tot fondre’l, se sol emprar en entrepans calents i torrades, al marge de les postres.
2 grans d’all
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Cassoleta de bolets Becky Lawton

Ingredients

400 g d'assortit de bolets Aranca
4 llesques de pa de pagès
150 g de formatge brie
Formatge brie
Formatge originari de la regió del mateix nom (situada a l’est de la ciutat de París), tradicionalment preparat amb llet crua de vaca. Amb dues variants, el 'brie de Meaux' i el 'brie de Melun' (el que molts consideren precursor de tots els altres), diferenciades de la resta amb una aoc, el formatge presenta una crosta lleugerament endurida i coberta d’un florit de 'Penicillium', perfectament comestible. En forma de roda més ampla i aplanada que el camembert, sol vendre’s, també, per porcions triangulars, envasades individualment. Com la majoria d’aquests formatges tous, reclama un afinat que deixi la pasta interior tova, i fins i tot pastosa, raó per la qual, a molts llocs, es conserva en posició vertical. Com que la calor sol estovarlo i fins i tot fondre’l, se sol emprar en entrepans calents i torrades, al marge de les postres.
2 grans d’all
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Preparació

Renteu i assequeu bé els bolets, i talleu-los. Peleu i piqueu els alls.
Salteu els bolets en una paella, amb una cullerada d’oli d’oliva i els alls, 10 min. Salpebreu-los.
Torreu el pa, perquè sigui més cruixent i les cassoletes es puguin menjar temperades.
Unteu cada llesca amb el formatge i cobriu-les amb els bolets.