Cóc de fruita del temps de Vinaròs

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Sense
lactosa

Ingredients

1 ou
1 tasseta de sucre
2 tassetes d'aigua
1 tasseta d'oli
20 g de llevat
farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
a coneixement
400 g de fruita de temporada (raïm, peres, préssec, meló...)
sucre en pols
canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
en pols

Cóc de fruita de Vinaròs Gemma Clofent

Ingredients

1 ou
1 tasseta de sucre
2 tassetes d'aigua
1 tasseta d'oli
20 g de llevat
farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
a coneixement
400 g de fruita de temporada (raïm, peres, préssec, meló...)
sucre en pols
canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
en pols

Preparació

Prepareu la pasta com si fos pa. Dissoleu l'ou amb l'aigua, l'oli i el sucre. A banda, desfeu el llevat en un poquet d'aigua tèbia i l'aboqueu-ho a la mescla anterior.
Afegiu-hi la farina i treballeu la pasta a la taula uns 5 min fins que quedi compacta. Deixeu-ho reposar en un bloc uns 30 min.
A continuació, en una llanda untada amb oli, esteneu la pasta de manera ben fina amb els dits.
Talleu la fruita de temporada ben fina per tal de cobrir la superfície de la pasta. Ensucreu i deixeu que la pasta torni a bufar.
Enforneu-ho amb més calor a la part inferior del forn durant 25 min a 185 ºC.
Traieu-ho del forn, afegiu-hi una mica de sucre -si la fruita ho necessita- i empolseu-hi canyella en pols.