Coca de poma i ratafia

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Racions 6

Vegetariana Tradicional

Ingredients

4 ous
300 g de sucre
300 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
50 ml de llet
50 ml d’oli
1 gotet de ratafia
Ratafia
Licor tradicional català emparat per una indicació geogràfica protegida, que es prepara a diverses regions de muntanya del nostre país a base de macerar en aigua i alcohol, durant un mínim de dos mesos, nous tendres just esberlades i una barreja d’herbes i espècies que cada productor defineix. Passat aquest temps, el líquid se sotmet a un procés de decantació previ a la incorporació d’un xarop de sucre més o menys caramel·litzat, que li donarà tant el color torrat característic com el toc dolcenc tradicional, i a un procés d’envelliment en bótes de fusta durant un mínim de tres mesos, passats els quals s’envasa en les ampolles de vidre característiques.

La graduació alcohòlica habitual -entre el 23 i el 26%- la fa una beguda apta per a la sobretaula o per prendre a mitja tarda, acompanyant alguna llaminadura.
catalana IGP
1 poma Golden
Poma Golden
Fruita carregada de simbolismes, que van des de la fruita de la saviesa fins al motiu de l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, passant per ser el fruit de la discòrdia. Avui té un gran nombre de varietats, que li permeten estar present a les fruiteries tot l’any. Tradicionalment ha estat vinculada a les postres, ja sigui crua o cuita, i associada amb la vainilla o la canyella, però també pot ser companya de formatges i carns, sense oblidar la sidra i el calvados, que en deriven.
15 g d’impulsor (llevat Royal)

Coca de poma i ratafia

Ingredients

4 ous
300 g de sucre
300 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
50 ml de llet
50 ml d’oli
1 gotet de ratafia
Ratafia
Licor tradicional català emparat per una indicació geogràfica protegida, que es prepara a diverses regions de muntanya del nostre país a base de macerar en aigua i alcohol, durant un mínim de dos mesos, nous tendres just esberlades i una barreja d’herbes i espècies que cada productor defineix. Passat aquest temps, el líquid se sotmet a un procés de decantació previ a la incorporació d’un xarop de sucre més o menys caramel·litzat, que li donarà tant el color torrat característic com el toc dolcenc tradicional, i a un procés d’envelliment en bótes de fusta durant un mínim de tres mesos, passats els quals s’envasa en les ampolles de vidre característiques.

La graduació alcohòlica habitual -entre el 23 i el 26%- la fa una beguda apta per a la sobretaula o per prendre a mitja tarda, acompanyant alguna llaminadura.
catalana IGP
1 poma Golden
Poma Golden
Fruita carregada de simbolismes, que van des de la fruita de la saviesa fins al motiu de l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, passant per ser el fruit de la discòrdia. Avui té un gran nombre de varietats, que li permeten estar present a les fruiteries tot l’any. Tradicionalment ha estat vinculada a les postres, ja sigui crua o cuita, i associada amb la vainilla o la canyella, però també pot ser companya de formatges i carns, sense oblidar la sidra i el calvados, que en deriven.
15 g d’impulsor (llevat Royal)

Tots coneixem la coca de poma, però, molt probablement, no aquesta, que remulla amb ratafia les làmines de la fruita protagonista.

Preparació

Peleu i talleu la poma a làmines i poseu-les en remull amb la ratafia una bona estona abans.
Munteu els rovells d’ou amb 3/4 parts del sucre, fins que quedi una pasta esponjosa i fina. Afegiu-hi la llet, l’oli i la ratafia delicadament. Aneu-hi afegint la farina, amb la qual haureu barrejat l’impulsor, tot passant-la per un sedàs o colador.
Munteu les clares d’ou a punt de neu amb la resta del sucre i barregeu-ho amb la pasta elaborada anteriorment. Poseu la pasta a la plata i per sobre poseu-hi les làmines de poma escorreguda. Poseu el forn a escalfar a 200 ºC.
Quan sigui calent poseu-hi la plata a mitja alçada i feu-ho coure 45-60 min amb el foc abaixat a 170 ºC.