Còctel Brad Goocher

Tipus de plat Còctels

Ingredients

60 ml de rom
Rom
Licor alcohòlic obtingut de la destil·lació de la melassa (residu de l’obtenció del sucre de canya) fermentada, amb l’avantatge que no requereix el maltatge dels cereals. Creat a partir de la implantació de la canya de sucre a les Antilles, després del viatge de Colom, el rom que es va originar a les illes Barbados a principis del segle XVII va esdevenir un element bàsic del comerç marítim, sobretot vinculat amb el tràfic d’esclaus. També té una presència important a la zona del sud dels EUA, en competència amb el whisky de la zona nord. Inicialment es feia servir com a beguda sense mesclar, però aviat es va descobrir la seva capacitat per combinar amb begudes no alcohòliques, sobretot quan no s’envellia. En cuina té una aplicació limitada, generalment es fa servir per al macerat de fruites, tot i la facilitat que té per al flamejat.
anyenc infusionat amb panses
22 ml de suc fresc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
11 ml de mel
11 ml de xarop de gingebre
Per a la guarnició: gingebre confitat
Gingebre confitat
Obtingut a partir dels rizomes (tiges subterrànies) joves de la planta marinats amb vinagre, aquest condiment de llarga conservació es pot presentar en dues variants diferenciades. El 'gari' és la més coneguda. Tallat a làmines fines i marinat amb vinagre d’arròs, aigua i sucre, es rectifica de color (originalment és groc clar) amb colorant alimentari, per donar-li aquest toc rosa que el caracteritza. Habitualment sol acompanyar, al costat del wasabi, el sushi. S’aconsella menjar-ne, aprofitant-ne el sabor refrescant, per netejar la boca. El 'beni-shoga' és l’altra variant. També es talla a làmines, però es marina amb vinagre d’albercoc (umezu) i s’acoloreix intensament de vermell, gràcies al shiso, una herba que també es consumeix en cru i que li aporta el color. Se sol afegir en els plats de pasta saltada coneguts com a 'yakisoba'.

Còctel Brad Goocher

Ingredients

60 ml de rom
Rom
Licor alcohòlic obtingut de la destil·lació de la melassa (residu de l’obtenció del sucre de canya) fermentada, amb l’avantatge que no requereix el maltatge dels cereals. Creat a partir de la implantació de la canya de sucre a les Antilles, després del viatge de Colom, el rom que es va originar a les illes Barbados a principis del segle XVII va esdevenir un element bàsic del comerç marítim, sobretot vinculat amb el tràfic d’esclaus. També té una presència important a la zona del sud dels EUA, en competència amb el whisky de la zona nord. Inicialment es feia servir com a beguda sense mesclar, però aviat es va descobrir la seva capacitat per combinar amb begudes no alcohòliques, sobretot quan no s’envellia. En cuina té una aplicació limitada, generalment es fa servir per al macerat de fruites, tot i la facilitat que té per al flamejat.
anyenc infusionat amb panses
22 ml de suc fresc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
11 ml de mel
11 ml de xarop de gingebre
Per a la guarnició: gingebre confitat
Gingebre confitat
Obtingut a partir dels rizomes (tiges subterrànies) joves de la planta marinats amb vinagre, aquest condiment de llarga conservació es pot presentar en dues variants diferenciades. El 'gari' és la més coneguda. Tallat a làmines fines i marinat amb vinagre d’arròs, aigua i sucre, es rectifica de color (originalment és groc clar) amb colorant alimentari, per donar-li aquest toc rosa que el caracteritza. Habitualment sol acompanyar, al costat del wasabi, el sushi. S’aconsella menjar-ne, aprofitant-ne el sabor refrescant, per netejar la boca. El 'beni-shoga' és l’altra variant. També es talla a làmines, però es marina amb vinagre d’albercoc (umezu) i s’acoloreix intensament de vermell, gràcies al shiso, una herba que també es consumeix en cru i que li aporta el color. Se sol afegir en els plats de pasta saltada coneguts com a 'yakisoba'.

Preparació

Combineu els ingredients en una coctelera.
Agiteu-ho i coleu-ho en un got doble antic sobre un glaçó de gel llarg.
Guarniu-ho amb un tros de gingebre confitat.