Crema freda d'ametlles i alls amb granissat de figues de moro

Per Pep Nogué

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Temps 30

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

Per a la crema:

125 g d'ametlla
Ametlla
El pas de l'estiu a la tardor marca també el final del cicle de l'ametlla i el moment en què la podem trobar en estat natural, tot i que se sol presentar de moltes altres maneres: laminada, filetejada, en pols… Pot ser amargant (per perfumar pastissos) o dolça, apta per al consum directe, tant crua com torrada, i fins i tot, si és tendra, en forma d'ametlló. Són dolces a la Marcona, més ampla i arrodonida, per a torrons, pastissos i llet d'ametlla, i la Llargueta, estilitzada i punxeguda, per a picades i postres de músic.
crua pelada
50 g de vinagre de vi blanc
1 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra d'arbequina
2 figues de moro
sal
1 all
7 dl d'aigua mineral freda
8 gambes

Per al granissat:

Figues de moro / Thinkstock

Per a la crema:

125 g d'ametlla
Ametlla
El pas de l'estiu a la tardor marca també el final del cicle de l'ametlla i el moment en què la podem trobar en estat natural, tot i que se sol presentar de moltes altres maneres: laminada, filetejada, en pols… Pot ser amargant (per perfumar pastissos) o dolça, apta per al consum directe, tant crua com torrada, i fins i tot, si és tendra, en forma d'ametlló. Són dolces a la Marcona, més ampla i arrodonida, per a torrons, pastissos i llet d'ametlla, i la Llargueta, estilitzada i punxeguda, per a picades i postres de músic.
crua pelada
50 g de vinagre de vi blanc
1 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra d'arbequina
2 figues de moro
sal
1 all
7 dl d'aigua mineral freda
8 gambes

Per al granissat:

Per a la crema: poseu en un pot alt i estret l'all, el vinagre, les ametlles i la sal. Tritureu-ho. Incorporeu-hi l'oli. Quan sigui una pasta, afegiu-hi l'aigua perquè es vagi lligant i us quedi una crema líquida i blanquinosa. Coleu-ho i reserveu-ho a la nevera.
Escaldeu les gambes en aigua bullent amb sal 2 min, refredeu-les en aigua i gel, peleu-les i reserveu-les. Talleu les dues figues de moro pelades a daus petits i regulars.
Per al granissat: elaboreu un almívar amb el sucre i l'aigua, traieu-lo del foc, incorporeu-hi el suc de les figues i afegiu-hi l'aiguardent. Remeneu-ho i congeleu-ho.
Poseu al centre del plat un piló de figa de moro a daus, les gambes al damunt i la crema (freda, però no de nevera). Raspeu amb una forquilla el granissat i poseu-lo a sobre.