Cruixent de guatlla amb mel

Per Isabel Márquez

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

8 cuixetes de guatlla
Guatlla
Ocell de ració que algunes llegendes associen amb el manà dels jueus, entenent que el que aquests rebien eren bandades d’aquests ocells migrant en direcció nord sud que es capturaven amb facilitat. De carn delicada, té en la sobrecocció el principal risc culinari. Per això es sol acompanyar durant el procés d’ingredients que aportin humitat (raïm, cireres, prunes, etc...) .
300 g de patates
mel
farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
d’ametlla
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
oli de cacauet
Cacauet
Considerat una nou, el cacauet és, en realitat, un llegum emparentat amb mongetes i cigrons, amb la peculiaritat d’enterrar les flors fecundades i donar un fruit subterrani, d’un mínim de dues llavors, tot i que els de tres llavors (dits 'brasilers') són força més bons. Es consumeix, sobretot, com a aperitiu, ja sigui amb closca o pelat, cru o torrat, sol o recobert amb mel, xocolata, sal o barreges diverses. A la cuina, la principal aplicació és en forma d’oli o treballat com si fos una fruita seca
qualsevol, és a dir, convertit en pasta: és popular la mantega de cacauet dels nordamericans. De fet, fins que el cacauet, d’origen
sud-americà, no va conquerir el mercat dels EUA (i per mor del tràfic d’esclaus), no es va apreciar com a aliment humà.

Cruixent de guatlla amb mel

Ingredients

8 cuixetes de guatlla
Guatlla
Ocell de ració que algunes llegendes associen amb el manà dels jueus, entenent que el que aquests rebien eren bandades d’aquests ocells migrant en direcció nord sud que es capturaven amb facilitat. De carn delicada, té en la sobrecocció el principal risc culinari. Per això es sol acompanyar durant el procés d’ingredients que aportin humitat (raïm, cireres, prunes, etc...) .
300 g de patates
mel
farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
d’ametlla
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
oli de cacauet
Cacauet
Considerat una nou, el cacauet és, en realitat, un llegum emparentat amb mongetes i cigrons, amb la peculiaritat d’enterrar les flors fecundades i donar un fruit subterrani, d’un mínim de dues llavors, tot i que els de tres llavors (dits 'brasilers') són força més bons. Es consumeix, sobretot, com a aperitiu, ja sigui amb closca o pelat, cru o torrat, sol o recobert amb mel, xocolata, sal o barreges diverses. A la cuina, la principal aplicació és en forma d’oli o treballat com si fos una fruita seca
qualsevol, és a dir, convertit en pasta: és popular la mantega de cacauet dels nordamericans. De fet, fins que el cacauet, d’origen
sud-americà, no va conquerir el mercat dels EUA (i per mor del tràfic d’esclaus), no es va apreciar com a aliment humà.

Preparació

Per a la patata confitada: peleu i talleu les patates a làmines fines i cobriu-les amb l’oli de cacauet. Deixeu-les a foc molt fluix fins que siguin cuites. Al final de la cocció rectifiqueu-ho de sal.
Salpebreu les guatlles, unteu-les amb la mel i passeu-les per la farina d’ametlla. Poseu-les en una plata de forn amb un raig d’oli d’oliva.
Escalfeu el forn a 180º C i enforneu les cuixetes 15 min.
Muntatge: serviu-ho amb un fons de patata i, a sobre, les cuixetes de guatlla. Opcionalment, acabeu-ho amb trossos de cacauet.