Cueta de rap rostida amb oli d'alls confitats

Per Xavier Mestres

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

4 cuetes de rap
Rap
D’aspecte poc atractiu, viu als fons sorrencs i caça a l’aguait. Abans els pescadors el tornaven a la mar, però ara ha esdevingut un peix preuat i molt consumit, malgrat que, directament, només se n’aprofita la cua i, en els més grossos, les galtes. Amb la part del cap, i fins i tot la pell, se sol preparar brou blanc de peix. La textura sovint es compara amb la de la llagosta (hi ha un preparat tradicional batejat com a 'rap allagostat'), però la seva carn necessita que es peli bé del tel que l’envolta, per evitar que s’encongeixi, cosa que la torna eixarreïda en perdre els sucs. Per això, sovint, les cues al forn s’embolcallen amb talls de cansalada.
de 300 g cadascuna
2 grans d’all
100 g de cansalada de porc
Cansalada de porc
Capa de greix, en algunes parts del cos amb làmines de carn intercalades, situada immediatament a sota de la pell, que forma la cotna, i que recobreix completament el cos del porc.

Amb zones del cos més gruixudes i altres menys, que se separen i es parteixen, solen agrupar-se en tres tipus. La zona dorsal, quasi totalment formada per greix i força gruixuda, la del pit, anterior, més prima i amb capes de carn, i la del ventre, novament gruixuda i amb alguna capa de carn.

Conservades tradicionalment amb sal i com a peces més o menys senceres, aquestes porcions es tallen a llenques per coure, o es tracten per separar-ne el greix i convertir-lo en llard més o menys refinat.

Les primeres, fregides, durant molt de temps van constituir l’acompanyament ideal del sopar de verdura bullida de les classes populars, que, a més, amanien.
ibèric
2 dl d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
sal
verdures per decorar el plat tallades a tires fines (algues, carbassó, pastanaga, patata, mongeta tendra
Mongeta tendra
Coneguda, en alguns llocs, com a fesolet, la mongeta tendra és la beina immadura de certes espècies de mongetera, en la qual es poden apreciar els embrions de les futures mongetes. De secció circular i amb moltes varietats, que poden, fins i tot, no tenir el color verd habitual, se sol classificar en dos grups, en funció de la presència o l’absència de fils a la zona de sutura de les dues meitats, que convé retirar, juntament amb els extrems. De cocció delicada, per evitar que perdi el color de manera excessiva, convé comprar-ne quan encara manté una certa rigidesa (senyal que encara no ha perdut gaire humitat) i no deixar-la gaires dies per la nevera. És fàcil de conservar, sencera o trossejada, per congelació, un cop blanquejada, i també es pot guardar en aigua salada, bullida i en pots esterilitzats.
) i cirerols.

Cueta de rap rostida amb oli d'alls confitats

Ingredients

4 cuetes de rap
Rap
D’aspecte poc atractiu, viu als fons sorrencs i caça a l’aguait. Abans els pescadors el tornaven a la mar, però ara ha esdevingut un peix preuat i molt consumit, malgrat que, directament, només se n’aprofita la cua i, en els més grossos, les galtes. Amb la part del cap, i fins i tot la pell, se sol preparar brou blanc de peix. La textura sovint es compara amb la de la llagosta (hi ha un preparat tradicional batejat com a 'rap allagostat'), però la seva carn necessita que es peli bé del tel que l’envolta, per evitar que s’encongeixi, cosa que la torna eixarreïda en perdre els sucs. Per això, sovint, les cues al forn s’embolcallen amb talls de cansalada.
de 300 g cadascuna
2 grans d’all
100 g de cansalada de porc
Cansalada de porc
Capa de greix, en algunes parts del cos amb làmines de carn intercalades, situada immediatament a sota de la pell, que forma la cotna, i que recobreix completament el cos del porc.

Amb zones del cos més gruixudes i altres menys, que se separen i es parteixen, solen agrupar-se en tres tipus. La zona dorsal, quasi totalment formada per greix i força gruixuda, la del pit, anterior, més prima i amb capes de carn, i la del ventre, novament gruixuda i amb alguna capa de carn.

Conservades tradicionalment amb sal i com a peces més o menys senceres, aquestes porcions es tallen a llenques per coure, o es tracten per separar-ne el greix i convertir-lo en llard més o menys refinat.

Les primeres, fregides, durant molt de temps van constituir l’acompanyament ideal del sopar de verdura bullida de les classes populars, que, a més, amanien.
ibèric
2 dl d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
sal
verdures per decorar el plat tallades a tires fines (algues, carbassó, pastanaga, patata, mongeta tendra
Mongeta tendra
Coneguda, en alguns llocs, com a fesolet, la mongeta tendra és la beina immadura de certes espècies de mongetera, en la qual es poden apreciar els embrions de les futures mongetes. De secció circular i amb moltes varietats, que poden, fins i tot, no tenir el color verd habitual, se sol classificar en dos grups, en funció de la presència o l’absència de fils a la zona de sutura de les dues meitats, que convé retirar, juntament amb els extrems. De cocció delicada, per evitar que perdi el color de manera excessiva, convé comprar-ne quan encara manté una certa rigidesa (senyal que encara no ha perdut gaire humitat) i no deixar-la gaires dies per la nevera. És fàcil de conservar, sencera o trossejada, per congelació, un cop blanquejada, i també es pot guardar en aigua salada, bullida i en pots esterilitzats.
) i cirerols.

Cueta de rap rostida amb oli d'alls confitats

Preparació

Peleu els alls i confiteu-los a foc suau amb oli d’oliva. Peleu, netegeu i renteu les cuetes. Traieu-ne els dos filets i poseu-los en una plata de forn amb el parell d’alls a sobre i cobriu-ho amb els talls prims de cansalada.
Regueu les cuetes amb una mica d’oli d’alls i poseu-les a rostir al forn a la màxima potència, fins que la cansalada s’hagi enrossit.
Muntatge: disposeu verdures tallades a tires primes, cuites al dente, en el fons d’un plat calent, amb el rap a sobre. Al damunt, poseu-hi la cansalada ben enrossida. Regueu-ho tot amb una mica del suc de cocció. Juntament amb les verdures s’hi poden posar també algunes algues, hi aniran molt bé. Decoreu-ho amb meitats de cirerols.