Escuma de síndria amb móres i gelat de vainilla

Tipus de plat Postres

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

200 g de clara d’ou
800 g de síndria
Síndria
Varietat massissa de meló originària de l’Àfrica, on, des de temps immemorials, el seu consum ha estat una bona manera de calmar la set. De fet, els egipcis, ja en temps faraònics, l’oferien als viatgers assedegats, sovint per evitar el consum d’aigües de dubtosa potabilitat. Justament, l’elevat contingut d’aigua (fins a un 95% del pes) és la seva virtut principal. Oberta i posada una estoneta al sol, l’evaporació del líquid la fa encara més refrescant. Avui, amb varietats pràcticament sense llavors i altres de polpa groga, continua presentant l’enigma de la maduració. La manca de zona groga (la que toca a terra i que apareix en madurar) pot ser indici d’una desaconsellable collita prematura. Per contra, el pes elevat en relació amb el volum sol ser un bon símptoma a l’hora de comprar-la sencera.
4 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
de 2 g cadascuna
gelat de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
móres
1 sifó
2 càrregues de gas

Escuma de síndria amb móres i gelat de vainilla Becky Lawton

Ingredients

200 g de clara d’ou
800 g de síndria
Síndria
Varietat massissa de meló originària de l’Àfrica, on, des de temps immemorials, el seu consum ha estat una bona manera de calmar la set. De fet, els egipcis, ja en temps faraònics, l’oferien als viatgers assedegats, sovint per evitar el consum d’aigües de dubtosa potabilitat. Justament, l’elevat contingut d’aigua (fins a un 95% del pes) és la seva virtut principal. Oberta i posada una estoneta al sol, l’evaporació del líquid la fa encara més refrescant. Avui, amb varietats pràcticament sense llavors i altres de polpa groga, continua presentant l’enigma de la maduració. La manca de zona groga (la que toca a terra i que apareix en madurar) pot ser indici d’una desaconsellable collita prematura. Per contra, el pes elevat en relació amb el volum sol ser un bon símptoma a l’hora de comprar-la sencera.
4 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
de 2 g cadascuna
gelat de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
móres
1 sifó
2 càrregues de gas

Escuma de síndria amb móres i gelat de vainilla Becky Lawton

Preparació

Poseu la síndria a trossos en un got mesclador i amb l’ajuda d’una batedora tritureu-ho bé. Passeu-ho per un xinès.
Hidrateu la gelatina amb aigua freda. Escalfeu una petita part de la polpa de síndria i diluïu-hi la gelatina hidratada. Afegiu-hi a poc a poc i barrejant-ho bé la resta de la polpa de síndria i la clara d’ou.
Ompliu el sifó amb el preparat fins a les 3/4 parts, tapeu-ho i poseu-hi dues càrregues de gas. Reserveu-ho a la nevera 5 h.
Serviu l’escuma de síndria en copes tipus còctel amb unes móres i una quenelle de gelat de vainilla.