Esferes de mozzarella

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Vegetariana Sense
gluten

Ingredients

5 g d’Algin
1 l d’aigua
220 g de mozzarella
Mozzarella
Formatge italià de pasta tova 'filata' (la quallada reposa en el sèrum unes hores, cosa que la fa mal·leable), històricament fet amb llet de vaca a tot el sud de la península italiana, però que, a la Campanya, es fa amb la de les búfales de la regió i sota l’empara d’una dop. En forma de boles de mides i pesos diversos, la mozzarella s’havia de consumir no més enllà del cinquè dia després de produir-la. Un requisit que la tecnologia ha suavitzat, de la mateixa manera que ha permès presentar versions fumades del mateix formatge. Consumida al natural amb una mica de pernil o acompanyada de tomàquet (la popular amanida caprese), la mozzarella és també un ingredient imprescindible de pizzes, calzones i altres preparacions que passen pel forn i que, gràcies al seu caràcter 'filante', la desfan i integren en el conjunt.
esmicolada
150 ml de sèrum de mozzarella
Mozzarella
Formatge italià de pasta tova 'filata' (la quallada reposa en el sèrum unes hores, cosa que la fa mal·leable), històricament fet amb llet de vaca a tot el sud de la península italiana, però que, a la Campanya, es fa amb la de les búfales de la regió i sota l’empara d’una dop. En forma de boles de mides i pesos diversos, la mozzarella s’havia de consumir no més enllà del cinquè dia després de produir-la. Un requisit que la tecnologia ha suavitzat, de la mateixa manera que ha permès presentar versions fumades del mateix formatge. Consumida al natural amb una mica de pernil o acompanyada de tomàquet (la popular amanida caprese), la mozzarella és també un ingredient imprescindible de pizzes, calzones i altres preparacions que passen pel forn i que, gràcies al seu caràcter 'filante', la desfan i integren en el conjunt.
70 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida 35% MG
4 g de sal
1 tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal en escates o de Maldon
orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.
fresca

Esferes de mozzarella

Ingredients

5 g d’Algin
1 l d’aigua
220 g de mozzarella
Mozzarella
Formatge italià de pasta tova 'filata' (la quallada reposa en el sèrum unes hores, cosa que la fa mal·leable), històricament fet amb llet de vaca a tot el sud de la península italiana, però que, a la Campanya, es fa amb la de les búfales de la regió i sota l’empara d’una dop. En forma de boles de mides i pesos diversos, la mozzarella s’havia de consumir no més enllà del cinquè dia després de produir-la. Un requisit que la tecnologia ha suavitzat, de la mateixa manera que ha permès presentar versions fumades del mateix formatge. Consumida al natural amb una mica de pernil o acompanyada de tomàquet (la popular amanida caprese), la mozzarella és també un ingredient imprescindible de pizzes, calzones i altres preparacions que passen pel forn i que, gràcies al seu caràcter 'filante', la desfan i integren en el conjunt.
esmicolada
150 ml de sèrum de mozzarella
Mozzarella
Formatge italià de pasta tova 'filata' (la quallada reposa en el sèrum unes hores, cosa que la fa mal·leable), històricament fet amb llet de vaca a tot el sud de la península italiana, però que, a la Campanya, es fa amb la de les búfales de la regió i sota l’empara d’una dop. En forma de boles de mides i pesos diversos, la mozzarella s’havia de consumir no més enllà del cinquè dia després de produir-la. Un requisit que la tecnologia ha suavitzat, de la mateixa manera que ha permès presentar versions fumades del mateix formatge. Consumida al natural amb una mica de pernil o acompanyada de tomàquet (la popular amanida caprese), la mozzarella és també un ingredient imprescindible de pizzes, calzones i altres preparacions que passen pel forn i que, gràcies al seu caràcter 'filante', la desfan i integren en el conjunt.
70 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida 35% MG
4 g de sal
1 tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal en escates o de Maldon
orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.
fresca

Preparació

En un recipient, bateu amb un túrmix l’Algin amb l’aigua fins que quedi perfectament dissolt. Deixeu-ho reposar a la nevera 12 h.
Amb l’ajuda d’una batedora, tritureu la mozzarella esmicolada amb el sèrum i una mica de sal.
Una vegada formada una crema irregular, afegiu-hi la nata i barregeu-ho bé. Reserveu-ho.
Aneu abocant culleradetes de mozzarella a la barreja d’Algin i aigua, i cobriu-ho bé.
Deixeu les boles de mozzarella 15 min en aquesta barreja i retireu-les de l’Algin.
Renteu-les en un recipient amb aigua freda i serviu les boles líquides de mozzarella amb llavors de tomàquet, una mica de sal de Maldon, unes fulletes d’orenga i un rajolí d’oli d’oliva.

CONSELL:

Es pot servir la mozzarella amb cirerols rostits o confitats en oli, alfàbrega, etc.
L’Algin, àcid algínic, és un carbohidrat que s’obté de diverses espècies d’algues marines marrons per extracció alcalina. Aquesta pols soluble en aigua freda es fa servir com a espessidor, gelificant o estabilitzant.