Estrelles de llimona i vainilla

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Vegetariana Sense
lactosa

Ingredients

Per a les galetes:

2 clares d’ou
130 g de sucre
230 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
d’ametlla
1 cullerada de limoncello
Limoncello
Licor de llimona tradicional de les regions mediterrànies del sud d’Itàlia, preparat a base d’infusionar, durant unes tres setmanes, pell de llimona no tractada en alcohol d’alta graduació (90º, generalment), i incorporant-hi un percentatge de sucre que li dóna un toc dolç que, en servir-lo fred, s’atenua. El licor, que des de fa poc s’ha popularitzat en molts altres llocs, es prepara, com les nostres ratafies, a les cases amb diversa fortuna. La dificultat principal és aconseguir un alcohol de prou graduació que extregui tots els olis essencials de la pell de llimona. La majoria de particulars empren amb aquesta intenció la també popular grappa. Té altres parents molt menys coneguts, com l’'arancello' (fet amb pell de taronja) i el licor de mandarina, també, com ell, amb propietats digestives reconegudes.
3 pells de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
ratllades

Per a la glaça

½ clara d’ou
50 g de sucre en pols
1 beina de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.

Estrelles de llimona i vainilla Gemma Clofent

Ingredients

Per a les galetes:

2 clares d’ou
130 g de sucre
230 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
d’ametlla
1 cullerada de limoncello
Limoncello
Licor de llimona tradicional de les regions mediterrànies del sud d’Itàlia, preparat a base d’infusionar, durant unes tres setmanes, pell de llimona no tractada en alcohol d’alta graduació (90º, generalment), i incorporant-hi un percentatge de sucre que li dóna un toc dolç que, en servir-lo fred, s’atenua. El licor, que des de fa poc s’ha popularitzat en molts altres llocs, es prepara, com les nostres ratafies, a les cases amb diversa fortuna. La dificultat principal és aconseguir un alcohol de prou graduació que extregui tots els olis essencials de la pell de llimona. La majoria de particulars empren amb aquesta intenció la també popular grappa. Té altres parents molt menys coneguts, com l’'arancello' (fet amb pell de taronja) i el licor de mandarina, també, com ell, amb propietats digestives reconegudes.
3 pells de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
ratllades

Per a la glaça

½ clara d’ou
50 g de sucre en pols
1 beina de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.

Estrelles de llimona i vainilla Gemma Clofent

Preparació

Munteu les clares a punt de neu amb el sucre. Incorporeu-hi la farina d’ametlla, el limoncello i la pell de llimona.
Amb un corró, estireu la massa entre dos papers de forn fins a un gruix de 0,5 cm. Congeleu la massa estirada.
Mentrestant, prepareu la glaça. Barregeu la clara d’ou amb el sucre en pols i les llavors de la beina de vainilla. Ha de quedar homogènia i brillant, amb una textura líquida però ferma.
Talleu les galetes en la forma desitjada, poseu-les sobre la placa de forn i pinteu-les amb la glaça. Coeu-les 20 min a 150 ºC.