Farcellet de patata, col i botifarra de perol

Per Jordi Vilà

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa Tradicional

Ingredients

300 g de patata del bufet
200 g de botifarra de perol
Botifarra de perol
Un dels màxims exponents de l’aprofitament en la matança del porc. El perol és, a les comarques gironines, la caldera on es couen les botifarres dites cuites: d’ou, blanca, negra, d’all i julivert, de llengua... S’elabora amb el budell prim, que es farceix de les carns que van al perol, com el cap de porc, el cor, el ronyó i la perdiu, i, a més, s’hi afegeixen les cotnes, de vegades papada, sal i pebre. El resultat és una botifarra melosa, gustosa, amb un contingut de gelatina important i que admet moltes preparacions, des de menjar-la mig assecada, amb pa torrat, o també posar-la en cuinats, esparracada i acompanyada amb fesols cuits, unes patates aixafades o bolets.
de xarcuteria Pelal
1 col
oli
sal
tòfona
Tòfona
Tant per la seva localització com pels misteris que n'envolten la recol·lecció. La superstició no ha estat aliena. Durant molt de temps es va considerar fruit de l'impacte dels llamps a les alzines i els roures. Avui sabem que no és res més que un bolet, subterrani i sense la forma convencional de paraigua. Sempre s'ha localitzat amb l'ajut d'animals ensinistrats, primer porcs i després gossos, gràcies a la potència olorosa. En aquestes dates, la tradicional és la negra, coneguda com del Perigord. Sobretot en la demi deuil: disposar-ne làmines entre la pell i la carn de les peces d'aviram. Però la blanca, del Piemont italià, també és recomanable.
(opcional)

Farcellet de patata, col i botifarra de perol

300 g de patata del bufet
200 g de botifarra de perol
Botifarra de perol
Un dels màxims exponents de l’aprofitament en la matança del porc. El perol és, a les comarques gironines, la caldera on es couen les botifarres dites cuites: d’ou, blanca, negra, d’all i julivert, de llengua... S’elabora amb el budell prim, que es farceix de les carns que van al perol, com el cap de porc, el cor, el ronyó i la perdiu, i, a més, s’hi afegeixen les cotnes, de vegades papada, sal i pebre. El resultat és una botifarra melosa, gustosa, amb un contingut de gelatina important i que admet moltes preparacions, des de menjar-la mig assecada, amb pa torrat, o també posar-la en cuinats, esparracada i acompanyada amb fesols cuits, unes patates aixafades o bolets.
de xarcuteria Pelal
1 col
oli
sal
tòfona
Tòfona
Tant per la seva localització com pels misteris que n'envolten la recol·lecció. La superstició no ha estat aliena. Durant molt de temps es va considerar fruit de l'impacte dels llamps a les alzines i els roures. Avui sabem que no és res més que un bolet, subterrani i sense la forma convencional de paraigua. Sempre s'ha localitzat amb l'ajut d'animals ensinistrats, primer porcs i després gossos, gràcies a la potència olorosa. En aquestes dates, la tradicional és la negra, coneguda com del Perigord. Sobretot en la demi deuil: disposar-ne làmines entre la pell i la carn de les peces d'aviram. Però la blanca, del Piemont italià, també és recomanable.
(opcional)

Bulliu la patata amb aigua freda i sal. Escorreu-la i aixafeu-la amb la forquilla juntament amb l’oli. Rectifiqueu-ho de sal.
La col, bulliu-la en aigua i sal i refredeu-la al cap de 2 min amb aigua i gel.
Desfeu a foc molt suau la carn de la botifarra de perol dins d’una cassola.
Muntatge: esteneu un tros de paper film i poseu-hi una fulla de col ben seca. A sobre de la col, esteneu-hi una capa de patata i, al centre, una mica de botifarra de perol. Agafeu les puntes del paper film i aneu-les tancant fent un farcellet. Escalfeu els farcellets (2 per persona) al microones, retireu-ne el paper film i poseu-los al plat. Si disposeu de tòfona, hi escau de meravella.