Gaspatxo de cireres amb llobregant

Per Pep Nogué

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

1,5 kg de cireres ben madures
1 llobregant (o gambes, o llagostins)
1 tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
de pera
2 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge d'arbequines
50 ml de vinagre de vi blanc
aigua mineral
sal
porradell

1,5 kg de cireres ben madures
1 llobregant (o gambes, o llagostins)
1 tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
de pera
2 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge d'arbequines
50 ml de vinagre de vi blanc
aigua mineral
sal
porradell

Renteu les cireres i traieu-ne la cua. Talleu-les per la meitat i traieu-ne el pinyol.
Poseu en una olla a bullir amb aigua i un polsim de sal. Quan arrenqui el bull, tireu-hi el llobregant (o llàmantol) i deixeu-lo coure 7 min. Retireu-lo i poseu-lo en un cassó amb aigua freda i gel per tallar la cocció. Escorreu-lo i peleu-ne la cua i les dues potes. Talleu la cua en 12 rodelles. Talleu també la carn de les potes ben finament.
A la mateixa aigua de coure el llobregant, escaldeu el tomàquet durant 30 s. Refredeu-lo, peleu-lo i talleu-ho longitudinalment. Traieu les granes i talleu-lo a daus d'1 cm de costat. Reserveu-ho.
Poseu les cireres en un cassó alt i estret juntament amb mig litre d'aigua mineral, un polsim de sal i el vinagre. Tritureu-les fins que quedi ben fi. Sense parar de triturar-ho, aneu-hi afegint oli d'oliva perquè emulsioni i quedi brillant. Si queda una sopa massa espessa, podeu liquar-la afegint-hi un xic més d'aigua. En acabat, rectifiqueu-la de sal i vinagre i passeu-la per un colador xinès. Refredeu-la.
Per muntar el plat, barregeu el tomàquet a daus amb les potes de llobregant i una mica de porradell picat. Poseu-ho al fons del plat soper. Poseu-hi les rodelles de llobregant al damunt, i, al voltant, la sopa.