Lasanya clàssica

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Amb nens

Ingredients

300 g de carn picada de vedella
200 g de carn picada de porc
4 plaques de lasanya
2 pastanagues
2 cebes
3 grans d’all
400 g de salsa de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
100 g de formatge ratllat
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.

Ingredients

300 g de carn picada de vedella
200 g de carn picada de porc
4 plaques de lasanya
2 pastanagues
2 cebes
3 grans d’all
400 g de salsa de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
100 g de formatge ratllat
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.

Preparació

Peleu i piqueu la ceba i els alls. Peleu les pastanagues, amb un pelador, i talleu-los a dauets.
Com sempre, a l’hora de fer servir els fogons demaneu ajuda a un adult. En una cassola, amb un raig d’oli, coeu lentament la ceba amb els alls i les pastanagues, 20 min.
Afegiu-hi la salsa de tomàquet, amb molta cura, i continueu-ho coent 10 min més.
Poseu-hi l’orenga i la carn picada, i deixeu-ho coure tot 5 min més.
Bulliu 10 min les plaques de lasanya en abundant aigua i sal. Coleu-les, refresqueu-les immediatament i esteneu-les sobre un drap de cuina humit.
Unteu amb oli la base d’una safata de forn. Van molt bé les que són del tipus Pyrex, una mena de vidre que resisteix molt bé les temperatures altes, perquè després les podeu portar directament a taula. Col·loqueu-hi les plaques de lasanya, cobriu-les amb una capa de carn picada amb salsa de tomàquet i aneu fent pisos. Han de quedar tres capes de farcit i quatre de pasta.
Acabeu-ho posant-hi formatge ratllat per sobre.
Gratineu-ho al forn i ja podeu portar la lasanya a taula.