Llaminera amb castanyes

Per Remei Ribas

Tipus de plat Segon

Dificultat Baixa

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

2 llamineres de porc
300 g de castanyes de Viladrau
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
grossa
6 alls
1 raig de conyac
1 tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
petit
oli o llard
herbes aromàtiques
aigua (per cobrir la cassola)
un polsim de pebre
sal

Llaminera amb castanyes

2 llamineres de porc
300 g de castanyes de Viladrau
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
grossa
6 alls
1 raig de conyac
1 tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
petit
oli o llard
herbes aromàtiques
aigua (per cobrir la cassola)
un polsim de pebre
sal

En una cassola, poseu-hi les llamineres salades, el polsim de pebre i les herbes, juntament amb un raig d’oli o una mica de llard.
Talleu el tomàquet a talls grossos, la ceba i els alls, que els posareu sense la pell i tallant-ne només una mica la punta.
Feu un tall a les castanyes i poseu-les a bullir amb aigua. Un cop cuites, procureu pelar-les mentre siguin encara ben calentes, ja que es pelen millor.
Aboqueu un raig de conyac a la cassola i, un cop s’hagi reduït l’alcohol, tireu-hi les castanyes i cobriu-ho d’aigua. Deixeu que cogui i, quan les castanyes siguin toves, apagueu el foc.