Magdalenes d'espàrrecs i alls

Per Rosa Juárez Garcia

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 30

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegetariana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

1 manat d’alls tendres
Alls tendres
Va bé per a la tos i els constipats, i per a les persones que pateixen bronquitis i asma. Prevé malalties coronàries i és una verdura molt diürètica, antisèptica, vasodilatadora i fungicida. Menjar all amb freqüència millora la circulació de la sang i és un bon expectorant i desinfectant. De sec en podeu trobar tot l’any. De tendre, la millor època és entre els mesos de novembre i abril, des dels panellets fins a les faves i els pèsols. Però no són sempre de la mateixa varietat. Primer vénen els alls morats, coneguts en alguns indrets com a alls xinesos; després vénen els alls porrers, els blancs. Tenen un perfum molt més suau que els secs, no piquen i admeten moltes preparacions, des de menjar-los sols, amb un pols de sal i un tall de pa i llonganissa, fins a fer-ne sopa, tempura o guisat.
1 patata
1 manat d’espàrrecs
6 ous
sal de Maldon
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Magdalenes d'espàrrecs i alls

1 manat d’alls tendres
Alls tendres
Va bé per a la tos i els constipats, i per a les persones que pateixen bronquitis i asma. Prevé malalties coronàries i és una verdura molt diürètica, antisèptica, vasodilatadora i fungicida. Menjar all amb freqüència millora la circulació de la sang i és un bon expectorant i desinfectant. De sec en podeu trobar tot l’any. De tendre, la millor època és entre els mesos de novembre i abril, des dels panellets fins a les faves i els pèsols. Però no són sempre de la mateixa varietat. Primer vénen els alls morats, coneguts en alguns indrets com a alls xinesos; després vénen els alls porrers, els blancs. Tenen un perfum molt més suau que els secs, no piquen i admeten moltes preparacions, des de menjar-los sols, amb un pols de sal i un tall de pa i llonganissa, fins a fer-ne sopa, tempura o guisat.
1 patata
1 manat d’espàrrecs
6 ous
sal de Maldon
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Peleu la patata, talleu-la petita i ofegueu-la amb oli d’oliva ben calent. Afegiu-hi el manat d’espàrrecs (reserveu-ne les puntes) i el manat d’alls tendres tallats a rodanxes. Un cop cuit, passeu-ho pel colador per escórrer l’oli.
Bateu els sis ous com si féssiu una truita i barregeu-hi el preparat que heu fet en el punt anterior.
Poseu-ho en motlles individuals de silicona per a magdalenes i coeu-ho al forn 7 min a 200 ºC. Deixeu-los refredar una mica i, tot seguit, desemmotlleu-los.
Serviu-ho a temperatura ambient amb una punta d’espàrrec (de les que heu reservat anteriorment) saltada amb un raig d’oliva d’oliva, i una mica de sal de Maldon o sal gruixuda al damunt.