Xampinyons gegants farcits de búrgul

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegetariana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

8 xampinyons grossos
1 tassa de búrgul
Búrgul
Els llegums i els cereals són una bona font de nutrients per al nostre organisme. Un d'aquests cereals preparats és el búrgul, un aliment elaborat a base de grans de blat sotmesos a un tractament intens de vapor a pressió, fins que se n'obté un producte viscós, parcialment gelatinitzat, que després s'asseca i adquireix una forma granular, semblant a l'arròs, però que té una mida més petita. Es tracta d'un producte molt popular a les cuines del Pròxim Orient, ja que el búrgul és l'element imprescindible per elaborar un bon tabule, un plat molt senzill però d'una altra qualitat gastronòmica. També es pot trobar gúrgul elaborat amb fajol, un pseudocereal que no conté gluten. Remulleu-lo amb aigua freda i poseu-lo en amanides, vegetals o com a guarnició. També hi ha qui posa a bullir sense remullar-lo, amb el doble d'aigua, 10 min, però no és el mateix, perquè perd aquesta textura cruixent que tant agrada als libanesos i a tos els habitants del Pròxim Orient en general.
bullit
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
tendra
1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
250 g de rovellons
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
cibulet (opcional)

Xampinyons gegants farcits de búrgul Becky Lawton

Ingredients

8 xampinyons grossos
1 tassa de búrgul
Búrgul
Els llegums i els cereals són una bona font de nutrients per al nostre organisme. Un d'aquests cereals preparats és el búrgul, un aliment elaborat a base de grans de blat sotmesos a un tractament intens de vapor a pressió, fins que se n'obté un producte viscós, parcialment gelatinitzat, que després s'asseca i adquireix una forma granular, semblant a l'arròs, però que té una mida més petita. Es tracta d'un producte molt popular a les cuines del Pròxim Orient, ja que el búrgul és l'element imprescindible per elaborar un bon tabule, un plat molt senzill però d'una altra qualitat gastronòmica. També es pot trobar gúrgul elaborat amb fajol, un pseudocereal que no conté gluten. Remulleu-lo amb aigua freda i poseu-lo en amanides, vegetals o com a guarnició. També hi ha qui posa a bullir sense remullar-lo, amb el doble d'aigua, 10 min, però no és el mateix, perquè perd aquesta textura cruixent que tant agrada als libanesos i a tos els habitants del Pròxim Orient en general.
bullit
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
tendra
1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
250 g de rovellons
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
cibulet (opcional)

Xampinyons gegants farcits de búrgul Becky Lawton

Preparació

Renteu els xampinyons, traieu-ne el peu i ruixeu-los amb llimona. Poseu-los en una safata i enforneu-los 7 min pintats amb oli d’oliva.
Netegeu els rovellons, trossegeu-los i salteu-los en una paella, amb unes gotes d’oli d’oliva.
Salteu la ceba tendra, tallada molt petita. Quan estigui just daurada, afegiu-hi el búrgul i remeneu-ho uns minuts.
Ompliu els xampinyons amb búrgul i poseu-hi els rovellons per sobre. Afegiu-hi unes tires fines de cibulet o de les fulles verdes de la ceba tendra. Salpebreu-ho.