Minihamburgueses amb sorpresa

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Sense
gluten Amb nens

Ingredients

300 g de carn de vedella picada
200 g de carn de porc picada
1 ou
1 culleradeta d’orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Per a les sorpreses:

formatge cremós a dauets
paté d’ànec o de porc
xampinyons cuits
sobrassada
Sobrassada
Típica de les Illes, es fa amb una barreja de carn de porc (el Negre de Mallorca per a les millors) i xulla (cansalada blanca), picades i amb pebre vermell abundant, pebre negre i sal, que s'emboteix en el budell del porc, en el cas de les millors, i deriva en diversos productes finals (llonganissa, arrissada, cular, bufeta, bisbe o poltru), que se sotmeten a un procés de fermentació i curat en assecadors per deixar-los a punt. La IGP concedida per la Unió Europea admet la terrina, omplerta amb sobrassada curada, de la qual s'elimina el budell o succedani.
1 ou de guatlla
Guatlla
Ocell de ració que algunes llegendes associen amb el manà dels jueus, entenent que el que aquests rebien eren bandades d’aquests ocells migrant en direcció nord sud que es capturaven amb facilitat. De carn delicada, té en la sobrecocció el principal risc culinari. Per això es sol acompanyar durant el procés d’ingredients que aportin humitat (raïm, cireres, prunes, etc...) .
dur (amb mig o amb una rodanxa ja n’hi haurà prou)
tot el que se t’acudeixi!

Minihamburgueses amb sorpresa Ada Parellada

Ingredients

300 g de carn de vedella picada
200 g de carn de porc picada
1 ou
1 culleradeta d’orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Per a les sorpreses:

formatge cremós a dauets
paté d’ànec o de porc
xampinyons cuits
sobrassada
Sobrassada
Típica de les Illes, es fa amb una barreja de carn de porc (el Negre de Mallorca per a les millors) i xulla (cansalada blanca), picades i amb pebre vermell abundant, pebre negre i sal, que s'emboteix en el budell del porc, en el cas de les millors, i deriva en diversos productes finals (llonganissa, arrissada, cular, bufeta, bisbe o poltru), que se sotmeten a un procés de fermentació i curat en assecadors per deixar-los a punt. La IGP concedida per la Unió Europea admet la terrina, omplerta amb sobrassada curada, de la qual s'elimina el budell o succedani.
1 ou de guatlla
Guatlla
Ocell de ració que algunes llegendes associen amb el manà dels jueus, entenent que el que aquests rebien eren bandades d’aquests ocells migrant en direcció nord sud que es capturaven amb facilitat. De carn delicada, té en la sobrecocció el principal risc culinari. Per això es sol acompanyar durant el procés d’ingredients que aportin humitat (raïm, cireres, prunes, etc...) .
dur (amb mig o amb una rodanxa ja n’hi haurà prou)
tot el que se t’acudeixi!

Minihamburgueses amb sorpresa Ada Parellada

Preparació

Poseu la carn picada en un recipient gros i salpebreu-la. Afegiu-hi l’ou batut i l’orenga. Pasteu-ho molt bé amb les mans fins que quedi una massa homogènia.
Amb un motlle rodó petit, agafeu la mida de l’hamburguesa. Per exemple, podeu fer servir la tapa d’un pot de conserva de vidre. Protegiu el motlle amb un plàstic film i poseu-hi una boleta de carn. Al centre, poseu-hi la 'sorpresa' que us vingui més de gust i tapeu-la amb una altra boleta de carn.
Premeu bé les vores perquè no se’ns escapi el farcit i reserveu-ho. Continueu fent hamburgueses fins acabar tota la carn pastada.
Demaneu ajuda a un adult per escalfar una paella amb una mica d’oli i coeu-hi les hamburgueses, a foc mitjà, pels dos costats.

El consell

Acompanyeu les hamburgueses amb patates al microones, patates fregides o xips de verdures (les podeu comprar als supermercats una mica grans). I no us oblideu del quètxup!