Mongetes del ganxet amb infusió d'arengada, verat i raïm

Per Jordi Vilà

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

2 kg de verat
Verat
Peix blau de forma esvelta i llom amb ratlles fosques més o menys transversals, que, al País Valencià, també es coneix com a 'vísol'. La mida habitual (entre uns 20 i uns 30 cm) el fa un peix de ració ideal, un cop obert o filetejat, per fer a la planxa o bé a la brasa. La carn ferma, a més, accepta altres coccions, entre les quals destaca l’escabetx, un cop tallat el peix a rodelles gruixudes. Als països atlàntics, on també sovinteja força la pesca d’aquest peix, se n’ha desenvolupat la conservació per fumat, cosa que permet incorporar-lo als entrants i les amanides. Els japonesos també valoren molt les espècies de verat dels seus mars, i hi preparen un dels sushi més populars, amb el peix tallat, després de curar-lo una mica en sal. El taló d’Aquil·les del verat, però, és la conservació: com passa amb tot el peix blau, l’alt percentatge de greixos el fa especialment delicat.
fresc
sal
porradell

Per a la infusió d’arengada:

15 arengades salades
3 cebes
50 ml d’oli
3 grans d’all
3 l d’aigua
3 branquetes de julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
2 fulles de llorer
Llorer
Fulles seques de l’arbre originari de la conca mediterrània, que els grecs havien dedicat al déu Apol·lo i amb les branques del qual feien les corones que posaven als herois i els artistes reconeguts.

Lanceolada i de color verd fosc brillant quan és fresca, la fulla sol tenir un toc amargant que perd en assecar-se, mentre conserva la resta de principis aromàtics, molt potents, que aconsellen dosificar-ne l’ús. Sobretot tenint en compte que, com més n’allarguem la cocció, més aroma i sabor alliberarà.

Potser per això, va perdre protagonisme en benefici de les espècies a la cuina aristocràtica. Malgrat tot, va ser i és un element imprescindible del manat d’herbes aromàtiques de la cuina tradicional, juntament amb la farigola i el julivert, així com d’alguns preparats, com l’escabetx, els farcits o les marinades.

Per a les mongetes:

1 kg de mongetes del ganxet
aigua
sal de Guérande

Ingredients

2 kg de verat
Verat
Peix blau de forma esvelta i llom amb ratlles fosques més o menys transversals, que, al País Valencià, també es coneix com a 'vísol'. La mida habitual (entre uns 20 i uns 30 cm) el fa un peix de ració ideal, un cop obert o filetejat, per fer a la planxa o bé a la brasa. La carn ferma, a més, accepta altres coccions, entre les quals destaca l’escabetx, un cop tallat el peix a rodelles gruixudes. Als països atlàntics, on també sovinteja força la pesca d’aquest peix, se n’ha desenvolupat la conservació per fumat, cosa que permet incorporar-lo als entrants i les amanides. Els japonesos també valoren molt les espècies de verat dels seus mars, i hi preparen un dels sushi més populars, amb el peix tallat, després de curar-lo una mica en sal. El taló d’Aquil·les del verat, però, és la conservació: com passa amb tot el peix blau, l’alt percentatge de greixos el fa especialment delicat.
fresc
sal
porradell

Per a la infusió d’arengada:

15 arengades salades
3 cebes
50 ml d’oli
3 grans d’all
3 l d’aigua
3 branquetes de julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
2 fulles de llorer
Llorer
Fulles seques de l’arbre originari de la conca mediterrània, que els grecs havien dedicat al déu Apol·lo i amb les branques del qual feien les corones que posaven als herois i els artistes reconeguts.

Lanceolada i de color verd fosc brillant quan és fresca, la fulla sol tenir un toc amargant que perd en assecar-se, mentre conserva la resta de principis aromàtics, molt potents, que aconsellen dosificar-ne l’ús. Sobretot tenint en compte que, com més n’allarguem la cocció, més aroma i sabor alliberarà.

Potser per això, va perdre protagonisme en benefici de les espècies a la cuina aristocràtica. Malgrat tot, va ser i és un element imprescindible del manat d’herbes aromàtiques de la cuina tradicional, juntament amb la farigola i el julivert, així com d’alguns preparats, com l’escabetx, els farcits o les marinades.

Per a les mongetes:

1 kg de mongetes del ganxet
aigua
sal de Guérande

Preparació

Per a les mongetes: la nit anterior poseu les mongetes en remull amb aigua freda i sal.
Al matí, canvieu-les d’aigua i poseu-les a coure a foc fort. Quan bullin, talleu la cocció amb gel. Aquesta operació, feu-la tres cops. Després, deixeu-les pràcticament tapades. Al cap de 30 min, afegiu-hi la sal de Guérande i seguiu coent-ho fins que siguin toves.
Per a la infusió d’arengada: poseu les arengades en aigua d’un dia per l’altre per dessalar-les.
La ceba, talleu-la a tires i coeu-la amb l’all i poc oli. Afegiu-hi el llorer i les arengades, juntament amb el julivert, i deixeu-ho infusionar 30 min sense que es cogui. Coleu-ho amb una estamenya.
Filetegeu el verat tallat en 4 trossos i sense la pell. Marqueu-lo en una paella, prèviament salat.
Dins d’un cèrcol enmig del plat, poseu-hi les mongetes, que haureu escalfat en la seva pròpia aigua, i a sobre poseu-hi el verat. Afegiu-hi el porradell i, sense treure el cèrcol, mulleu-ho amb la infusió calenta per sobre. Traieu el motlle i acabeu-ho amb l’oli verge i el julivert per sobre de la infusió.