Orxata

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Vegetariana Sense
gluten

Ingredients

250 g de xufla
Xufla
Tubercle de la planta 'Cyperus esculentus', originària de l’Àfrica occidental, que, segons explica Teofrast i certifiquen les restes arqueològiques, els egipcis ja consumien com a postres, pel sabor dolcenc. La van introduir els àrabs, que van desenvolupar la tecnologia de l’orxata (també aplicada a productes com l’'aigua civá', igualment valenciana), originalment amb finalitats medicinals i que avui és el seu destí prioritari, emparada per una dop i amb dues varietats, la llargueta i l’armela, més arrodonida. Els petits tubercles es presenten nets i assecats, i demanen una hidratació prèvia, deixant-los en remull unes hores, una operació que els venedors ambulants de les fires duen a terme per posar-los a la venda.
1 l d’aigua bona
100 g de sucre o edulcorant en pols
1/2 branca de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.

Orxata Gemma Clofent

Ingredients

250 g de xufla
Xufla
Tubercle de la planta 'Cyperus esculentus', originària de l’Àfrica occidental, que, segons explica Teofrast i certifiquen les restes arqueològiques, els egipcis ja consumien com a postres, pel sabor dolcenc. La van introduir els àrabs, que van desenvolupar la tecnologia de l’orxata (també aplicada a productes com l’'aigua civá', igualment valenciana), originalment amb finalitats medicinals i que avui és el seu destí prioritari, emparada per una dop i amb dues varietats, la llargueta i l’armela, més arrodonida. Els petits tubercles es presenten nets i assecats, i demanen una hidratació prèvia, deixant-los en remull unes hores, una operació que els venedors ambulants de les fires duen a terme per posar-los a la venda.
1 l d’aigua bona
100 g de sucre o edulcorant en pols
1/2 branca de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.

L’orxata m’encanta, és una beguda que fa passar la set i ara amb la calor entra molt bé. A més, és molt saludable i, si te la fas a casa, pot ser una bona recepta per als que no poden prendre sucre: només cal substituir el sucre per edulcorant.

La recepta per fer orxata és molt senzilla, però has de preveure quan la faràs perquè s’ha de posar la xufla en remull el dia abans. L’únic inconvenient de l’orxata casolana respecte a la industrial és que es fa malbé de seguida, però la veritat és que a casa no dura gens. Encara ha d’arribar el dia que se’m faci malbé.

Preparació

Renteu bé la xufla i poseu-la en remull el dia abans.
Escorreu bé la xufla i tritureu-la amb el túrmix juntament amb la canyella i el sucre. Afegiu-hi la meitat de l’aigua i torneu-ho a triturar. Afegiu-hi la resta de l’aigua, barregeu-ho bé i passeu-ho per un colador ben fi, premsant-ho bé per tal d’extreure’n tot el suc.
Va molt bé utilitzar dos coladors: primer un no tan fi, i després un colador tan fi com sigui possible. Deixeu-ho a la nevera fins al moment de servir.