Subscriu-t'hi

Versió en castellà

Navega

Versió en castellà

Tasta

'Zoodles' de kombu i daikon amb alvocat i sèsam

Revista

DOLÇA PRIMAVERA

Subscriu-t'hi

Vols rebre més notícies de Cuina.cat?

Troba la teva recepta

Cerca avançada

CUINA compta amb el suport de les marques que estimen la gastronomia

Ous a l’escocesa

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Baixa

Ràpida i senzilla Sense
lactosa Amb nens

Ingredients

8 ous de guatlla
Guatlla
Ocell de ració que algunes llegendes associen amb el manà dels jueus, entenent que el que aquests rebien eren bandades d’aquests ocells migrant en direcció nord sud que es capturaven amb facilitat. De carn delicada, té en la sobrecocció el principal risc culinari. Per això es sol acompanyar durant el procés d’ingredients que aportin humitat (raïm, cireres, prunes, etc...) .
500 g de salsitxes
unes quantes branques de julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
ou batut
pa ratllat
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
enciam
tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
sal

Ingredients

8 ous de guatlla
Guatlla
Ocell de ració que algunes llegendes associen amb el manà dels jueus, entenent que el que aquests rebien eren bandades d’aquests ocells migrant en direcció nord sud que es capturaven amb facilitat. De carn delicada, té en la sobrecocció el principal risc culinari. Per això es sol acompanyar durant el procés d’ingredients que aportin humitat (raïm, cireres, prunes, etc...) .
500 g de salsitxes
unes quantes branques de julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
ou batut
pa ratllat
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
enciam
tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
sal

Preparació

Preparació

Separeu les fulles de julivert dels troncs i piqueu-les ben menudes.
Traieu la pell de les salsitxes i aixafeu-les en un recipient amb una forquilla.
Barregeu la carn de les salsitxes amb el julivert picat i pasteu-ho bé.
Amb l’ajuda d’un adult, bulliu els ous de guatlla, 5 min. Refresqueu-los i peleu-los. Us serà molt més fàcil si ho feu sota el raig d’aigua de l’aixeta.
Emboliqueu cadascun dels ous amb carn picada.
Arrebosseu-los amb farina, espolseu-los bé, submergiu-los en ou batut i arrebosseu-los amb pa ratllat. Demaneu ajuda per fregir-los en oli abundant.
Un cop fregits, poseu-los sobre paper absorbent.
Serviu els ous a l’escocesa acompanyats d’una bona amanida d’enciam, tomàquet i pastanaga.

El consell

Si no teniu ous de guatlla, podeu fer perfectament la recepta amb ous de gallina. Només haureu de tenir en compte que, a l’hora de coure’ls, els haureu de deixar 10 min, en comptes de 5.
Aquests ous escocesos també queden molt bé si, en comptes de fregir-los, els feu al forn. Només haureu de d’enfornar-los, a 200 ºC, 30 min.
Si ho preferiu, podeu substituir les salsitxes per la mateixa quantitat de carn picada de vedella o de porc i vedella.

En vols més?

Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia

Receptaris Actualitat Revista Qui som Avís legal Política de privacitat Política de cookies Política de denúncies

© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència