Ous de guatlla sobre xampinyons farcits d’arròs

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Sense
gluten Sense
lactosa Amb nens

Ingredients

12 xampinyons grossos
12 ous de guatlla
Guatlla
Ocell de ració que algunes llegendes associen amb el manà dels jueus, entenent que el que aquests rebien eren bandades d’aquests ocells migrant en direcció nord sud que es capturaven amb facilitat. De carn delicada, té en la sobrecocció el principal risc culinari. Per això es sol acompanyar durant el procés d’ingredients que aportin humitat (raïm, cireres, prunes, etc...) .
100 g d’arròs llarg
Arròs llarg
Grup de varietats d’arròs, la més coneguda de les quals és la basmati, caracteritzades per un gra prim, de longitud més gran del que és habitual (6 mil·límetres, com a mínim), que presenta la particularitat de resistir més bé la cocció i no alliberar midó, cosa que fa que, un cop cuit de manera adequada, es pugui separar dels altres amb facilitat. Tot i així, una cocció abusiva o un remenat excessiu n’acaben provocant l’aglutinació. Amb un temps de cocció més llarg del que és habitual per a l’arròs convencional, el fet que quedi solt –—una intenció que podem afavorir rentant-lo abans de coure’l— el fa espacialment idoni per a les amanides i els acompanyaments, ja que permet, un cop cuit amb aigua o al vapor, coure’l amb greix i acompanyat d’altres productes. També està disponible en la versió integral, que requereix una cocció encara més llarga.
o basmati
150 g de salsa de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
1 porro
Porro
Verdura nacional francesa, aquest parent de l’all i la ceba, com ells, bianual, ja el coneixien egipcis i celtes. De gust més dolç, fins i tot un punt ensucrat, que la ceba, sol ser calçat per garantir que la part blanca sigui el màxim de llarga. Justament aquest calçat és el que en fa recomanable la neteja a fons, per retirar-ne la terra que es pugui haver dipositat entre les fulles. Batejat, a Europa, com l’'espàrrec del pobre', resulta excel·lent en els preparats d’aquesta altra verdura. També com a substitut de la ceba, en determinats sofregits. Però convé no oblidar la funció bàsica que té a la vichyssoise, la mare de les cremes fredes. La cocció, quan és protagonista d’un plat, no ha de ser gaire llarga. Per evitar que agafi textura pastosa, no gaire agradable, la mateixa que agafa si el congelem un cop cuit.
1 gra d’all

Ous de guatlla sobre xampinyons farcits d'arròs

Ingredients

12 xampinyons grossos
12 ous de guatlla
Guatlla
Ocell de ració que algunes llegendes associen amb el manà dels jueus, entenent que el que aquests rebien eren bandades d’aquests ocells migrant en direcció nord sud que es capturaven amb facilitat. De carn delicada, té en la sobrecocció el principal risc culinari. Per això es sol acompanyar durant el procés d’ingredients que aportin humitat (raïm, cireres, prunes, etc...) .
100 g d’arròs llarg
Arròs llarg
Grup de varietats d’arròs, la més coneguda de les quals és la basmati, caracteritzades per un gra prim, de longitud més gran del que és habitual (6 mil·límetres, com a mínim), que presenta la particularitat de resistir més bé la cocció i no alliberar midó, cosa que fa que, un cop cuit de manera adequada, es pugui separar dels altres amb facilitat. Tot i així, una cocció abusiva o un remenat excessiu n’acaben provocant l’aglutinació. Amb un temps de cocció més llarg del que és habitual per a l’arròs convencional, el fet que quedi solt –—una intenció que podem afavorir rentant-lo abans de coure’l— el fa espacialment idoni per a les amanides i els acompanyaments, ja que permet, un cop cuit amb aigua o al vapor, coure’l amb greix i acompanyat d’altres productes. També està disponible en la versió integral, que requereix una cocció encara més llarga.
o basmati
150 g de salsa de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
1 porro
Porro
Verdura nacional francesa, aquest parent de l’all i la ceba, com ells, bianual, ja el coneixien egipcis i celtes. De gust més dolç, fins i tot un punt ensucrat, que la ceba, sol ser calçat per garantir que la part blanca sigui el màxim de llarga. Justament aquest calçat és el que en fa recomanable la neteja a fons, per retirar-ne la terra que es pugui haver dipositat entre les fulles. Batejat, a Europa, com l’'espàrrec del pobre', resulta excel·lent en els preparats d’aquesta altra verdura. També com a substitut de la ceba, en determinats sofregits. Però convé no oblidar la funció bàsica que té a la vichyssoise, la mare de les cremes fredes. La cocció, quan és protagonista d’un plat, no ha de ser gaire llarga. Per evitar que agafi textura pastosa, no gaire agradable, la mateixa que agafa si el congelem un cop cuit.
1 gra d’all

Ous de guatlla sobre xampinyons farcits d'arròs

Preparació

Demaneu a un adult que us ajudi a bullir l’arròs en una cassola, amb força aigua, 20 min. Coleu-lo, refresqueu-lo i reserveu-lo.
Talleu amb un ganivet la part verda del porro i, amb unes tisores escolars, talleu menuda la part blanca.
Renteu el julivert, separeu les fulles dels troncs i talleu les fulles ben menudes. Peleu l’all i talleu-lo, també menut.
Renteu bé els xampinyons. Amb molta cura, separeu els peus dels barrets i talleu els peus menuts.
Amb l’ajuda d’un adult, en una paella amb un raig d’oli, poseu els peus dels xampinyons, la part blanca del porro, l’all i el julivert. Coeu-ho a foc mitjà, fins que quedi sofregit. Barregeu-hi l’arròs i salpebreu-ho.
Poseu els barrets dels xampinyons en una safata per al forn i coeu-los, a 200 ºC, amb un raig d’oli i un pessic de sal.
Demaneu a un adult que us ajudi a treure els xampinyons del forn i a farcir-los amb la barreja de porros, bolets i arròs, ben calenta.
Trenqueu els ous de guatlla. Com és una mica complicat de fer, us podem ajudar d’unes tisores especials que van molt bé. Coeu-los 1 min a la paella amb un raig d’oli i poseu-los sobre els xampinyons.
Escalfeu la salsa de tomàquet, poseu-la a la base del plat i, per sobre, col·loqueu els barrets de xampinyó farcits.

El consell

En comptes de fer els xampinyons al forn, els podeu fer a una paella, a foc mitjà, pels dos costats.