Pastís de pinya

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Vegetariana

Ingredients

1 kg de pinya de llauna al natural (no en almívar) escorreguda
600 g del suc que hi havia a la llauna
200 g de sucre
1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
3 sobres de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
neutra
200 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida per muntar
melindros
Melindro
Tot i tenir, a casa nostra, dos estils de preparació, el tou, més ample, pla i flonjo, que solen preparar les pastisseries, i el dur, emmotllat, més estret i gruixut, endurit per la cocció i més industrial, tot indica que el tradicional és el primer. Pel que sembla, es va crear a la cort del duc de Savoia, a finals del segle XV, en homenatge a una visita que hi va fer el rei de França, i el melindro, 'savoiardi' en italià, ràpidament va ser adoptat per la cuina aristocràtica, que el va emprar com a recipient per a les carlotes. Però també la cuina tradicional hi va dir la seva. I no només a l’hora de preparar-hi el popular tiramisú. La regió italiana de Nàpols en consumeix, durant el temps de Carnaval, per acompanyar el 'sanguinaccio', una llaminadura feta amb xocolata amarga fosa i enriquida amb sang de porc, i que podria molt bé estar en l’origen de la nostra xocolata amb melindros.
o galetes per a la base (al gust de cadascú)

Pastís de pinya Gemma Clofent

Ingredients

1 kg de pinya de llauna al natural (no en almívar) escorreguda
600 g del suc que hi havia a la llauna
200 g de sucre
1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
3 sobres de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
neutra
200 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida per muntar
melindros
Melindro
Tot i tenir, a casa nostra, dos estils de preparació, el tou, més ample, pla i flonjo, que solen preparar les pastisseries, i el dur, emmotllat, més estret i gruixut, endurit per la cocció i més industrial, tot indica que el tradicional és el primer. Pel que sembla, es va crear a la cort del duc de Savoia, a finals del segle XV, en homenatge a una visita que hi va fer el rei de França, i el melindro, 'savoiardi' en italià, ràpidament va ser adoptat per la cuina aristocràtica, que el va emprar com a recipient per a les carlotes. Però també la cuina tradicional hi va dir la seva. I no només a l’hora de preparar-hi el popular tiramisú. La regió italiana de Nàpols en consumeix, durant el temps de Carnaval, per acompanyar el 'sanguinaccio', una llaminadura feta amb xocolata amarga fosa i enriquida amb sang de porc, i que podria molt bé estar en l’origen de la nostra xocolata amb melindros.
o galetes per a la base (al gust de cadascú)

Preparació

En un motlle de 26 cm feu una base amb melindros o galetes esmicolades. Escorreu la pinya i guardeu-ne el suc. Tritureu la pinya, el sucre i el suc de la llimona fins a obtenir un puré ben fi.
A part, dissoleu la gelatina en el suc de la pinya tal com indiquen les instruccions de la gelatina.
Afegiu la gelatina al puré de pinya i barregeu-ho bé. Afegiu-hi la nata sense muntar i aboqueu-ho al motlle.
Poseu el pastís a la nevera fins que qualli.
Decoreu-lo al gust de cadascú. És millor que el feu el dia abans.
Jo l'he decorat amb una capa de gelatina que he fet amb 250 ml de suc de pinya de bric, normal i corrent, una rodanxa de pinya i uns fils de pell de llimona.