Pastís tatin de fruita seca i desecada

Tipus de plat Postres

Racions 4

Vegetariana Sense
gluten

Ingredients

12 prunes
Prunes
Fruites de pell prima, amb colors del groc pàl·lid al vermell morat i fins i tot al negre, passant pel verd. Les més grans recorden la flaire de la pruna clàudia, la frare negre, la groga, la de Sant Joan o la de Sant Miquel…, algunes gairebé desaparegudes. Ara en trobem altres varietats, foranes. Les grogues són àcides i sucoses; les vermelloses són més dolces i tenen molt de suc, les ennegrides van bé per fer confitures i les verdes, com les clàudies, tenen una dolçor categòrica. Feu-ne una amanida amb un formatge cremós de cabra, rostiu-les amb mantega i sucre amb un magret d’ànec a la brasa, o confiteules amb almívar, afegiu-hi conyac i, en fred, afegiu-hi gelat de recuit d’ovella.
seques sense pinyol
8 albercocs
Albercoc
Es consumeix fresc, però també accepta la dessecació, transformant-se en orellana després d’obrir-lo per la meitat i assecar-lo al sol. De fet, com que té poc sucre, l’orellana resulta molt més gustosa que el mateix albercoc, a condició que la rehidratem durant una bona estona amb aigua tèbia.

L’albercoc és el company ideal de carns blanques, especialment del porc; amb els més verds, els britànics fan el 'pickle', cuinant-los amb vinagre i clau d’espècia.

També la seva melmelada és especialment emprada en pastisseria, com a cobertura de pastissos i per evitar-ne la dessecació. Originari de la Xina i portat a Occident pels perses a través d’Armènia, l’albercoc va ser acusat de ser el causant de certes febres i, per tant, condemnat a l’ostracisme des de finals de l’imperi Romà, fins que els croats el van tornar a portar i els àrabs el van introduir a través d’Espanya.
secs
1 poma Golden
Poma Golden
Fruita carregada de simbolismes, que van des de la fruita de la saviesa fins al motiu de l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, passant per ser el fruit de la discòrdia. Avui té un gran nombre de varietats, que li permeten estar present a les fruiteries tot l’any. Tradicionalment ha estat vinculada a les postres, ja sigui crua o cuita, i associada amb la vainilla o la canyella, però també pot ser companya de formatges i carns, sense oblidar la sidra i el calvados, que en deriven.
6 figues fresques
4 cullerades de sucre integral
2 cullerades de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 massa brisa
½ cullerada de gingebre mòlt
1 cullerada de cacau sense sucre

Pastís Tatin de fruita seca i dessecada Becky Lawton

Ingredients

12 prunes
Prunes
Fruites de pell prima, amb colors del groc pàl·lid al vermell morat i fins i tot al negre, passant pel verd. Les més grans recorden la flaire de la pruna clàudia, la frare negre, la groga, la de Sant Joan o la de Sant Miquel…, algunes gairebé desaparegudes. Ara en trobem altres varietats, foranes. Les grogues són àcides i sucoses; les vermelloses són més dolces i tenen molt de suc, les ennegrides van bé per fer confitures i les verdes, com les clàudies, tenen una dolçor categòrica. Feu-ne una amanida amb un formatge cremós de cabra, rostiu-les amb mantega i sucre amb un magret d’ànec a la brasa, o confiteules amb almívar, afegiu-hi conyac i, en fred, afegiu-hi gelat de recuit d’ovella.
seques sense pinyol
8 albercocs
Albercoc
Es consumeix fresc, però també accepta la dessecació, transformant-se en orellana després d’obrir-lo per la meitat i assecar-lo al sol. De fet, com que té poc sucre, l’orellana resulta molt més gustosa que el mateix albercoc, a condició que la rehidratem durant una bona estona amb aigua tèbia.

L’albercoc és el company ideal de carns blanques, especialment del porc; amb els més verds, els britànics fan el 'pickle', cuinant-los amb vinagre i clau d’espècia.

També la seva melmelada és especialment emprada en pastisseria, com a cobertura de pastissos i per evitar-ne la dessecació. Originari de la Xina i portat a Occident pels perses a través d’Armènia, l’albercoc va ser acusat de ser el causant de certes febres i, per tant, condemnat a l’ostracisme des de finals de l’imperi Romà, fins que els croats el van tornar a portar i els àrabs el van introduir a través d’Espanya.
secs
1 poma Golden
Poma Golden
Fruita carregada de simbolismes, que van des de la fruita de la saviesa fins al motiu de l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, passant per ser el fruit de la discòrdia. Avui té un gran nombre de varietats, que li permeten estar present a les fruiteries tot l’any. Tradicionalment ha estat vinculada a les postres, ja sigui crua o cuita, i associada amb la vainilla o la canyella, però també pot ser companya de formatges i carns, sense oblidar la sidra i el calvados, que en deriven.
6 figues fresques
4 cullerades de sucre integral
2 cullerades de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 massa brisa
½ cullerada de gingebre mòlt
1 cullerada de cacau sense sucre

Pastís Tatin de fruita seca i dessecada Becky Lawton

Preparació

Poseu les prunes i els albercocs en un bol amb aigua i poseu-los al microones 3 min, a temperatura màxima.
Peleu la poma, traieu-li el cor i talleu-la a vuitens.
Talleu les figues a rodanxes.
Escalfeu el forn a 180 ºC.
Escalfeu la mantega en una paella i, quan estigui fosa, afegiu-hi el sucre. Quan s’hagi format un caramel, aboqueu-lo en quatre motlles individuals per a cassoletes, procurant repartir-lo bé pel fons.
Poseu-hi la poma, les figues, els albercocs i les prunes.
Amb un motlle rodó o amb la boca d’un got, retalleu quatre discos de massa brisa que siguin una mica més grans que els motlles. Cobriu les cassoletes de fruita amb els discos de massa brisa col·locant les vores de la massa per dins del motlle (és a dir, que quedin entre el motlle i la fruita).
Coeu les cassoletes al forn fins que la massa es vegi ben daurada, uns 20 min.
Retireu-les del forn i traieu-les dels motlles.
Deixeu-les refredar i serviu-les empolsant-hi per sobre la barreja de gingebre i cacau. Podeu pintar-ne la superfície amb mel per donar-hi una mica de brillantor.