Pizza de botifarra i albercocs

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Baixa

Amb nens

Ingredients

Per a la massa de pizza:

250 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
100 ml d’aigua
50 d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
10 g de llevat de forner
Llevat de forner
Fong unicel·lular i, per tant, microscòpic, també anomenat 'llevat de cervesa', ja que, en el seu moment, des del temps dels egipcis, havia servit tant per fer pa com cervesa. Abans de compra obligada al forn i en fresc, perquè és un organisme viu, les tècniques de conservació i assecat permeten, actualment, oferir-lo als establiments de venda en format de semiconserva. Cal respectar-ne escrupolosament la data de caducitat per garantir la capacitat de fermentació dels sucres complexos de la farina amb què, a voltes, ja es presenta barrejat, i només demana hidratació. La fermentació, però, reclama un temps de repòs per a l’activació del llevat, i té una temperatura òptima entre 25 i 28 ºC. Per sota i per sobre, l’acció s’alenteix —més, com més ens n’allunyem, arribant a matar el llevat a partir dels 54 ºC.
sal

Per al farcit:

2 botifarres
12 albercocs
Albercoc
Es consumeix fresc, però també accepta la dessecació, transformant-se en orellana després d’obrir-lo per la meitat i assecar-lo al sol. De fet, com que té poc sucre, l’orellana resulta molt més gustosa que el mateix albercoc, a condició que la rehidratem durant una bona estona amb aigua tèbia.

L’albercoc és el company ideal de carns blanques, especialment del porc; amb els més verds, els britànics fan el 'pickle', cuinant-los amb vinagre i clau d’espècia.

També la seva melmelada és especialment emprada en pastisseria, com a cobertura de pastissos i per evitar-ne la dessecació. Originari de la Xina i portat a Occident pels perses a través d’Armènia, l’albercoc va ser acusat de ser el causant de certes febres i, per tant, condemnat a l’ostracisme des de finals de l’imperi Romà, fins que els croats el van tornar a portar i els àrabs el van introduir a través d’Espanya.
50 g de pinyons
150 g de salsa de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
200 g de formatge ratllat cremós
orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.
1 ou batut per pintar la coca
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Pizza de botifarra i albercocs

Ingredients

Per a la massa de pizza:

250 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
100 ml d’aigua
50 d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
10 g de llevat de forner
Llevat de forner
Fong unicel·lular i, per tant, microscòpic, també anomenat 'llevat de cervesa', ja que, en el seu moment, des del temps dels egipcis, havia servit tant per fer pa com cervesa. Abans de compra obligada al forn i en fresc, perquè és un organisme viu, les tècniques de conservació i assecat permeten, actualment, oferir-lo als establiments de venda en format de semiconserva. Cal respectar-ne escrupolosament la data de caducitat per garantir la capacitat de fermentació dels sucres complexos de la farina amb què, a voltes, ja es presenta barrejat, i només demana hidratació. La fermentació, però, reclama un temps de repòs per a l’activació del llevat, i té una temperatura òptima entre 25 i 28 ºC. Per sota i per sobre, l’acció s’alenteix —més, com més ens n’allunyem, arribant a matar el llevat a partir dels 54 ºC.
sal

Per al farcit:

2 botifarres
12 albercocs
Albercoc
Es consumeix fresc, però també accepta la dessecació, transformant-se en orellana després d’obrir-lo per la meitat i assecar-lo al sol. De fet, com que té poc sucre, l’orellana resulta molt més gustosa que el mateix albercoc, a condició que la rehidratem durant una bona estona amb aigua tèbia.

L’albercoc és el company ideal de carns blanques, especialment del porc; amb els més verds, els britànics fan el 'pickle', cuinant-los amb vinagre i clau d’espècia.

També la seva melmelada és especialment emprada en pastisseria, com a cobertura de pastissos i per evitar-ne la dessecació. Originari de la Xina i portat a Occident pels perses a través d’Armènia, l’albercoc va ser acusat de ser el causant de certes febres i, per tant, condemnat a l’ostracisme des de finals de l’imperi Romà, fins que els croats el van tornar a portar i els àrabs el van introduir a través d’Espanya.
50 g de pinyons
150 g de salsa de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
200 g de formatge ratllat cremós
orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.
1 ou batut per pintar la coca
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Preparació

Si teniu pressa o voleu ser pràctics, podeu comprar massa de pizza ja feta.
Per a la massa de pizza casolana: dissoleu el llevat de forner (normalment el podem trobar a la secció de refrigerats del supermercats) en l’aigua i afegiu-hi l’oli d’oliva.
Poseu la farina i una culleradeta de sal en un recipient gran i aboqueu-hi l’aigua amb el llevat. Pasteu-ho amb les mans fins a aconseguir que la farina absorbeixi tota l’aigua i la massa sigui llisa i fina. Heu de prendre paciència, perquè hi estareu una estona.
Enfarineu un recipient on hi càpiga la massa, poseu-la-hi, tapeu-la amb un drap i deixeu-la reposar 30 min.
Per al farcit: talleu les botifarres a daus. Talleu els albercocs en quatre trossos.
Dividiu la massa en quatre o sisporcions i estireu-la per fer-ne pizzes individuals.
Cobriu les pizzes amb una capa de salsa de tomàquet, els albercocs tallats en quatre, les botifarres talladetes i els pinyons.
Ruixeu-ho amb una mica d’oli d’oliva, pinteu-ho amb l'ou batut i enforneu-ho 15 min, a 180 ºC.
Poseu-hi el formatge i enforneu-ho 10 min més. Empolsineu-ho amb una mica d'orenga picada per sobre.

El consell

Atreviu-vos a posar-hi formatge blau. Queda fabulós!
Podeu comprar el llevat de forner en alguns forns de pa o als supermercats grans. En venen en pols i refrigerat. Si el compreu refrigerat i us en sobra, podeu aprofitar per preparar alguna altra recepta que porti aquest llevat, com, per exemple, la coca de vidre que també us expliquem en aquest llibre.