Polenta amb sobrassada i mel

Per Food Photos / Cristina Rivarola

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 20

Ràpida i senzilla Sense
gluten Tradicional

Ingredients

100 g de polenta
Polenta
Feta inicialment amb sèmola o farina de blat (el pulmentum de les legions romanes) cuites amb aigua i sal, ha originat preparats com el nostre farro o la fariña dels gautxos argentins (feta amb mandioca). Itàlia, el país que ha fet seu el preparat, n'ofereix tres tipus. La gialla (groga), a base de farina de blat de moro, la bianca, amb farina de castanya, i la fosca, amb fajol. Totes tres es preparen bullint-les i remenant-les amb un bastó. Amb més aigua, si es volen presentar com a puré de cullera, o amb menys, si es volen espesses, per poder tallar la massa resultant amb un fil i fregir o coure al forn els talls per guarnició.
precuinada
500 ml d'aigua
25 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de sobrassada
Sobrassada
Típica de les Illes, es fa amb una barreja de carn de porc (el Negre de Mallorca per a les millors) i xulla (cansalada blanca), picades i amb pebre vermell abundant, pebre negre i sal, que s'emboteix en el budell del porc, en el cas de les millors, i deriva en diversos productes finals (llonganissa, arrissada, cular, bufeta, bisbe o poltru), que se sotmeten a un procés de fermentació i curat en assecadors per deixar-los a punt. La IGP concedida per la Unió Europea admet la terrina, omplerta amb sobrassada curada, de la qual s'elimina el budell o succedani.
150 g de mozzarella
Mozzarella
Formatge italià de pasta tova 'filata' (la quallada reposa en el sèrum unes hores, cosa que la fa mal·leable), històricament fet amb llet de vaca a tot el sud de la península italiana, però que, a la Campanya, es fa amb la de les búfales de la regió i sota l’empara d’una dop. En forma de boles de mides i pesos diversos, la mozzarella s’havia de consumir no més enllà del cinquè dia després de produir-la. Un requisit que la tecnologia ha suavitzat, de la mateixa manera que ha permès presentar versions fumades del mateix formatge. Consumida al natural amb una mica de pernil o acompanyada de tomàquet (la popular amanida caprese), la mozzarella és també un ingredient imprescindible de pizzes, calzones i altres preparacions que passen pel forn i que, gràcies al seu caràcter 'filante', la desfan i integren en el conjunt.
o formatge de cabra
80 g de mel de romaní
pipes
Pipes
Originària del continent americà, arriba a Europa al segle XV amb els espanyols i per al consum de llavors, tot i el consum, en origen, d’altres parts de la planta, com les tiges i la base de la inflorescència, similar a la carxofa. Emprada bàsicament com a font d’oli, avui té dues varietats. La creada a Rússia, de llavors més petites i amb més oli, i la tradicional, de llavors més grans i amb destinacions gastronòmiques. Les pelades es presenten crues o torrades. Aquestes darreres, generalment salades. Amb un alt percentatge de potassi i greixos insaturats, el consum de pipes sense sal és aconsellable per als hipertensos. Cal evitar-ne, però, el contacte prolongat amb l’aire, que les torna ràncies. Incorporades a amanides o cremes de verdures, ofereixen un contrapunt de textura força agradable.
de girasol
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Aperitiu de polenta, sobrassada, formatge i mel

Ingredients

100 g de polenta
Polenta
Feta inicialment amb sèmola o farina de blat (el pulmentum de les legions romanes) cuites amb aigua i sal, ha originat preparats com el nostre farro o la fariña dels gautxos argentins (feta amb mandioca). Itàlia, el país que ha fet seu el preparat, n'ofereix tres tipus. La gialla (groga), a base de farina de blat de moro, la bianca, amb farina de castanya, i la fosca, amb fajol. Totes tres es preparen bullint-les i remenant-les amb un bastó. Amb més aigua, si es volen presentar com a puré de cullera, o amb menys, si es volen espesses, per poder tallar la massa resultant amb un fil i fregir o coure al forn els talls per guarnició.
precuinada
500 ml d'aigua
25 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de sobrassada
Sobrassada
Típica de les Illes, es fa amb una barreja de carn de porc (el Negre de Mallorca per a les millors) i xulla (cansalada blanca), picades i amb pebre vermell abundant, pebre negre i sal, que s'emboteix en el budell del porc, en el cas de les millors, i deriva en diversos productes finals (llonganissa, arrissada, cular, bufeta, bisbe o poltru), que se sotmeten a un procés de fermentació i curat en assecadors per deixar-los a punt. La IGP concedida per la Unió Europea admet la terrina, omplerta amb sobrassada curada, de la qual s'elimina el budell o succedani.
150 g de mozzarella
Mozzarella
Formatge italià de pasta tova 'filata' (la quallada reposa en el sèrum unes hores, cosa que la fa mal·leable), històricament fet amb llet de vaca a tot el sud de la península italiana, però que, a la Campanya, es fa amb la de les búfales de la regió i sota l’empara d’una dop. En forma de boles de mides i pesos diversos, la mozzarella s’havia de consumir no més enllà del cinquè dia després de produir-la. Un requisit que la tecnologia ha suavitzat, de la mateixa manera que ha permès presentar versions fumades del mateix formatge. Consumida al natural amb una mica de pernil o acompanyada de tomàquet (la popular amanida caprese), la mozzarella és també un ingredient imprescindible de pizzes, calzones i altres preparacions que passen pel forn i que, gràcies al seu caràcter 'filante', la desfan i integren en el conjunt.
o formatge de cabra
80 g de mel de romaní
pipes
Pipes
Originària del continent americà, arriba a Europa al segle XV amb els espanyols i per al consum de llavors, tot i el consum, en origen, d’altres parts de la planta, com les tiges i la base de la inflorescència, similar a la carxofa. Emprada bàsicament com a font d’oli, avui té dues varietats. La creada a Rússia, de llavors més petites i amb més oli, i la tradicional, de llavors més grans i amb destinacions gastronòmiques. Les pelades es presenten crues o torrades. Aquestes darreres, generalment salades. Amb un alt percentatge de potassi i greixos insaturats, el consum de pipes sense sal és aconsellable per als hipertensos. Cal evitar-ne, però, el contacte prolongat amb l’aire, que les torna ràncies. Incorporades a amanides o cremes de verdures, ofereixen un contrapunt de textura força agradable.
de girasol
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Aperitiu de polenta, sobrassada, formatge i mel

Preparació

Poseu l'aigua a bullir en un cassó i afegiu-hi la polenta, remenant-la amb una espàtula. Abaixeu el foc i coeu-la 8 min, sense deixar remenar-la. Afegiu-hi la mantega i poseu-hi sal al gust.
Retireu la polenta del foc i aboqueu-la en una safata rectangular untada amb una mica d'oli. Mireu que us quedi un gruix d'1 cm, aproximadament. Deixeu-la refredar i talleu-la en rodones.
Escalfeu el forn a 180 ºC i poseu-hi la polenta fins que quedi daurada. Afegiu-hi el formatge i la sobrassada i torneu-la a posar al forn, 3 min.
Abans de servir-ho, poseu la mel de romaní sobre les rodanxes de polenta i decoreu-ho amb pipes de girasol.