El nostre cuiner de sobretaula es va desplaçar fins a Sant Martí de Torroella per cuinar en família —oncle i nebot— un rostit tradicional amb “un gall dels de veritat”. Umm... fa olor de Nadal. Isaac Zumaquero i Ramon Fígols, o, el que és el mateix, nebot i tiet cuinant un pollastre de Nadal a quatre mans; bé, més ben dit, a sis mans, si hi sumem les dues d’en Pep Nogué, que, al Bages, va estar encantat de col·laborar en la preparació d’un rostit tan català i tradicional. D’entrada, es va entusiasmar amb el gall —“un de veritat, de pagès i de quasi quatre quilos”—, amb el benentès que s’ha de tenir molt en compte el temps de cocció: és una carn de cocció molt lenta i s’entendreix molt a poc a poc. Per això, cal una cassola amb tapa, per fer el rostit amb el mínim de suc possible i que el gall es vagi coent en el seu vapor. I és que com un gall de pagès no hi ha res!
Preparació
- Talleu el pollastre a trossos. Fregiu-los en una cassola amb un raig d’oli d'oliva verge extra DOP Siurana. Retireu-los.
- Afegiu-hi la ceba a dauets i deixeu que es caramel·litzi. Afegiu-hi les pastanagues i, més tard, els tomàquets pelats, sense les llavors i tallats a daus. Afegiu-hi un raig de conyac, remeneu-ho i torneu a posar-hi els trossos de pollastre.
- Afegiu-hi les prunes, les panses i les orellanes, hidratats amb el vi ranci. Coeu-ho 1 h, tapat, afegint-hi el vi ranci.
- Daureu els pinyons en una paella o al forn, i afegiu-los a la cassola.
- Després d’1 h, destapeu la cassola, afegiu-hi el brou i deixeu-lo reduir 30 min.
Els consells de Pep Nogué
Pit tendre. A diferència de les altres parts del pollastre, el pit es cou més ràpid i s’hi ha de posar més tard que la resta.
En Ramon hi afegeix vi ranci i conyac, però podria canviar el segon per vi dolç o moscatell i, fins i tot, afegir ratafia a la combinació clàssica.
En Pep va recomanar-los afegir-hi una branca de canyella, a banda del llorer i la farigola, per donar al rostit un toc més tradicional, encara.
