Pomes amb mel

Per Francesc Murgadas

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Racions 4

Ingredients

4 pomes
1 llimona
pasta fil·lo
Pasta fil·lo
Preparat originari de l’Anatòlia, des d’on es va escampar per tot l’imperi turc, arribant, fins i tot, al Magrib. Amb una pasta inicial de farina, aigua, una mica d’oli i unes gotes de vinagre o 'raki', s’estira fins a deixar-la fina com un full de paper. Es fa servir per embolcallar tota mena de preparats i rep noms diferents ('brick', 'borek', 'baclaua', 'tiropita', 'gozleme'...). Té una capa o unes quantes, com a precedent de la pasta fullada.
50 g de mel Cap d'Ase del Cap de Creus
1 canonet de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
1 beina d'anís estrellat
6 grans de pebre negre
40 g de mantega
200 ml d’aigua

Pomes amb mel Becky Lawton

Ingredients

4 pomes
1 llimona
pasta fil·lo
Pasta fil·lo
Preparat originari de l’Anatòlia, des d’on es va escampar per tot l’imperi turc, arribant, fins i tot, al Magrib. Amb una pasta inicial de farina, aigua, una mica d’oli i unes gotes de vinagre o 'raki', s’estira fins a deixar-la fina com un full de paper. Es fa servir per embolcallar tota mena de preparats i rep noms diferents ('brick', 'borek', 'baclaua', 'tiropita', 'gozleme'...). Té una capa o unes quantes, com a precedent de la pasta fullada.
50 g de mel Cap d'Ase del Cap de Creus
1 canonet de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
1 beina d'anís estrellat
6 grans de pebre negre
40 g de mantega
200 ml d’aigua

Preparació

Peleu les pomes i retireu-ne el cor. Talleu-les a rodelles transversals de 0,5 cm de gruix, amb la mandolina o un ganivet, i regueu-les amb el suc de la llimona espremuda.
Poseu 200 ml d’aigua a bullir amb la mel, la canyella, l’anís i els grans de pebre esberlats. Quan hagi arrencat el bull, escalfeu-hi les rodelles de poma 2 min; apagueu el foc i deixeu-ho entebeir.
Talleu vuit discos de pasta fil·lo.
Foneu la mantega, unteu-hi els discos de pasta i ajunteu-los de dos en dos, superposant-los.
Coeu-los al forn calent, a 200 ºC, fins que es daurin.
Poseu-los als plats de postres i disposeu-hi al damunt les rodelles de poma escorregudes, amb una mica de canyella en pols.