Pop amb carbassa i cansalada del coll

Per Oriol Rovira

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

200 g de pota de pop
Pop
Cefalòpode molt estès, amb vuit tentacles amb ventoses a la cara interna (una o dues fileres, segons sigui roquer o no). Amb un cos petit i amb forma de bossa, la part que es consumeix són les potes, un cop eliminat el bec del centre i la massa muscular que l’envolta. De consistència forta, la carn s’ha d’entendrir prèviament, amb la pallissa tradicional o amb el pas pel congelador. La cocció també ajuda a fer aquesta transformació, i són recomanables dos o tres d’escaldades prèvies, per continuar, després, la cocció amb aigua nova, a foc suau i sense pressa.
bullida
4 daus de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
d’1 x 1 cm
4 daus de cansalada del coll d’1 x 1 cm
pebre vermell
Pebre vermell
El pebre vermell dels catalans, anomenat pebre roig al País Valencià, pebre bord a les Balears, pimentó una mica arreu i paprika a la cuina internacional, és un altre producte que reclamaria una certa normalització lingüística. Més que res, perquè el mot 'pebre' remet a un producte picant original inexistent. El preparat s’obtenia, un cop assecats en enfilalls, molent pebrots dolços sense copoll ni llavors.

Més modernament, la tècnica aplicada als bitxos va permetre obtenir pebre vermell picant, fent possibles greus errors a l’hora d’acolorir certs preparats, com ara l’escabetx o la sobrassada

Els més reconeguts de casa nostra, ambdós introduïts a la regió per les ordres monàstiques, són el de La Vera (Càceres), fumat lleugerament en assecar-lo, i el de La Ñora (Múrcia), obtingut d’aquesta varietat de pebrot.
dolç fumat
pebre vermell
Pebre vermell
El pebre vermell dels catalans, anomenat pebre roig al País Valencià, pebre bord a les Balears, pimentó una mica arreu i paprika a la cuina internacional, és un altre producte que reclamaria una certa normalització lingüística. Més que res, perquè el mot 'pebre' remet a un producte picant original inexistent. El preparat s’obtenia, un cop assecats en enfilalls, molent pebrots dolços sense copoll ni llavors.

Més modernament, la tècnica aplicada als bitxos va permetre obtenir pebre vermell picant, fent possibles greus errors a l’hora d’acolorir certs preparats, com ara l’escabetx o la sobrassada

Els més reconeguts de casa nostra, ambdós introduïts a la regió per les ordres monàstiques, són el de La Vera (Càceres), fumat lleugerament en assecar-lo, i el de La Ñora (Múrcia), obtingut d’aquesta varietat de pebrot.
picant fumat
sal grossa marina
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge
brou d’au

Pop amb carbassa i cansalada del coll

Ingredients

200 g de pota de pop
Pop
Cefalòpode molt estès, amb vuit tentacles amb ventoses a la cara interna (una o dues fileres, segons sigui roquer o no). Amb un cos petit i amb forma de bossa, la part que es consumeix són les potes, un cop eliminat el bec del centre i la massa muscular que l’envolta. De consistència forta, la carn s’ha d’entendrir prèviament, amb la pallissa tradicional o amb el pas pel congelador. La cocció també ajuda a fer aquesta transformació, i són recomanables dos o tres d’escaldades prèvies, per continuar, després, la cocció amb aigua nova, a foc suau i sense pressa.
bullida
4 daus de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
d’1 x 1 cm
4 daus de cansalada del coll d’1 x 1 cm
pebre vermell
Pebre vermell
El pebre vermell dels catalans, anomenat pebre roig al País Valencià, pebre bord a les Balears, pimentó una mica arreu i paprika a la cuina internacional, és un altre producte que reclamaria una certa normalització lingüística. Més que res, perquè el mot 'pebre' remet a un producte picant original inexistent. El preparat s’obtenia, un cop assecats en enfilalls, molent pebrots dolços sense copoll ni llavors.

Més modernament, la tècnica aplicada als bitxos va permetre obtenir pebre vermell picant, fent possibles greus errors a l’hora d’acolorir certs preparats, com ara l’escabetx o la sobrassada

Els més reconeguts de casa nostra, ambdós introduïts a la regió per les ordres monàstiques, són el de La Vera (Càceres), fumat lleugerament en assecar-lo, i el de La Ñora (Múrcia), obtingut d’aquesta varietat de pebrot.
dolç fumat
pebre vermell
Pebre vermell
El pebre vermell dels catalans, anomenat pebre roig al País Valencià, pebre bord a les Balears, pimentó una mica arreu i paprika a la cuina internacional, és un altre producte que reclamaria una certa normalització lingüística. Més que res, perquè el mot 'pebre' remet a un producte picant original inexistent. El preparat s’obtenia, un cop assecats en enfilalls, molent pebrots dolços sense copoll ni llavors.

Més modernament, la tècnica aplicada als bitxos va permetre obtenir pebre vermell picant, fent possibles greus errors a l’hora d’acolorir certs preparats, com ara l’escabetx o la sobrassada

Els més reconeguts de casa nostra, ambdós introduïts a la regió per les ordres monàstiques, són el de La Vera (Càceres), fumat lleugerament en assecar-lo, i el de La Ñora (Múrcia), obtingut d’aquesta varietat de pebrot.
picant fumat
sal grossa marina
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge
brou d’au

Preparació

Primer de tot, congeleu i descongeleu el pop, és un bon sistema per trencar les fibres del pop per tal que us quedi més tou a l’hora de coure. Per coure’l, el submergiu en aigua bullent uns 45 min, dependrà de la mida i de la duresa del pop. Un cop cuit, reserveu-lo.
Per coure la cansalada del coll, introduïu-la en el brou d’au i coeu-la a foc molt lent unes 3 h i 30 min, fins que estigui absolutament tova. Retireu-la del brou i deixeu-la reposar a la nevera 12 h.
Bulliu la carbassa en l’aigua ja salada i refredeu-la amb aigua i gel. Per muntar l’aperitiu, agafeu una broqueta i inseriu-hi una rodanxa de pop, un dau de cansalada del coll i un dau de carbassa. Ho amaniu tot amb els pebres, la sal i l’oli, i ho fornegeu durant uns minuts fins a tenir-ho ben calent. Només restarà de servir-lo.