Púding fred de llimona

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Vegetariana

Ingredients

Per a un motlle de plum-cake:

1 sobre de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
Royal de llimona
600 ml de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
envasat
200 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
18 melindros
Melindro
Tot i tenir, a casa nostra, dos estils de preparació, el tou, més ample, pla i flonjo, que solen preparar les pastisseries, i el dur, emmotllat, més estret i gruixut, endurit per la cocció i més industrial, tot indica que el tradicional és el primer. Pel que sembla, es va crear a la cort del duc de Savoia, a finals del segle XV, en homenatge a una visita que hi va fer el rei de França, i el melindro, 'savoiardi' en italià, ràpidament va ser adoptat per la cuina aristocràtica, que el va emprar com a recipient per a les carlotes. Però també la cuina tradicional hi va dir la seva. I no només a l’hora de preparar-hi el popular tiramisú. La regió italiana de Nàpols en consumeix, durant el temps de Carnaval, per acompanyar el 'sanguinaccio', una llaminadura feta amb xocolata amarga fosa i enriquida amb sang de porc, i que podria molt bé estar en l’origen de la nostra xocolata amb melindros.
tipus 'sobaos'
caramel líquid (opcional)

puding fred llimona Gemma Clofent

Ingredients

Per a un motlle de plum-cake:

1 sobre de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
Royal de llimona
600 ml de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
envasat
200 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
18 melindros
Melindro
Tot i tenir, a casa nostra, dos estils de preparació, el tou, més ample, pla i flonjo, que solen preparar les pastisseries, i el dur, emmotllat, més estret i gruixut, endurit per la cocció i més industrial, tot indica que el tradicional és el primer. Pel que sembla, es va crear a la cort del duc de Savoia, a finals del segle XV, en homenatge a una visita que hi va fer el rei de França, i el melindro, 'savoiardi' en italià, ràpidament va ser adoptat per la cuina aristocràtica, que el va emprar com a recipient per a les carlotes. Però també la cuina tradicional hi va dir la seva. I no només a l’hora de preparar-hi el popular tiramisú. La regió italiana de Nàpols en consumeix, durant el temps de Carnaval, per acompanyar el 'sanguinaccio', una llaminadura feta amb xocolata amarga fosa i enriquida amb sang de porc, i que podria molt bé estar en l’origen de la nostra xocolata amb melindros.
tipus 'sobaos'
caramel líquid (opcional)

Preparació

Escalfeu 200 ml de suc. Dissoleu-hi la gelatina i afegiu-ho a la resta del suc.
Afegiu-hi la nata líquida i remeneu-ho bé.
Unteu un motlle de plum-cake amb caramel líquid (si el motlle és de silicona, no cal).
Cobriu-lo amb una capa de melindros i aboqueu-hi una part del líquid amb la gelatina.
Poseu-hi una segona capa de melindros i líquid.
Poseu-hi una tercera capa de melindros i cobriu-ho amb la resta del líquid. És important que els melindros quedin ben impregnats.
Poseu-ho a la nevera fins que qualli.
Desemmotlleu-ho capgirant el pastís i serviu-lo fresquet.