Quiche de calçots

Per Miquel Àngel Roque

Tipus de plat Primer

Ràpida i senzilla Vegetariana

Ingredients

Ingredients per a la massa:

250 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
5 g de sal
125 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 ou
2 cullerades soperes d'aigua gelada

Ingredients per al farcit:

un manat de calçots
100 g formatge brie
Formatge brie
Formatge originari de la regió del mateix nom (situada a l’est de la ciutat de París), tradicionalment preparat amb llet crua de vaca. Amb dues variants, el 'brie de Meaux' i el 'brie de Melun' (el que molts consideren precursor de tots els altres), diferenciades de la resta amb una aoc, el formatge presenta una crosta lleugerament endurida i coberta d’un florit de 'Penicillium', perfectament comestible. En forma de roda més ampla i aplanada que el camembert, sol vendre’s, també, per porcions triangulars, envasades individualment. Com la majoria d’aquests formatges tous, reclama un afinat que deixi la pasta interior tova, i fins i tot pastosa, raó per la qual, a molts llocs, es conserva en posició vertical. Com que la calor sol estovarlo i fins i tot fondre’l, se sol emprar en entrepans calents i torrades, al marge de les postres.
2 ous
20 cl nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
nou
Nou
Fruita seca introduïda a Europa pels romans i que dóna, en botànica, nom genèric a la llavor que guarden dins del pinyol. La llavor de la nou té una forma complexa i creuada amb les meitats de la closca. D’aquí el fracàs habitual en trencar-les aprofitant-ne la sutura. Primer cal debilitar-la amb una lleugera pressió del trencanous i després, girant 90 graus, trencar la closca prement raonablement més fort. Per la fragilitat —s’enrancia i s’estova fàcilment-, la nou no sol ser present ni a les picades de la nostra cuina ni a les salses. Sense que això suposi que no s’hi pugui integrar i continuï fent només de toc final de pastissos, amanides i altres preparats. Per aconseguir-ho, la conservació hauria de fer-se en recipients hermèticament tancats i sense retirar-ne la closca.
moscada
sal

Quiche de calçots

Ingredients

Ingredients per a la massa:

250 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
5 g de sal
125 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 ou
2 cullerades soperes d'aigua gelada

Ingredients per al farcit:

un manat de calçots
100 g formatge brie
Formatge brie
Formatge originari de la regió del mateix nom (situada a l’est de la ciutat de París), tradicionalment preparat amb llet crua de vaca. Amb dues variants, el 'brie de Meaux' i el 'brie de Melun' (el que molts consideren precursor de tots els altres), diferenciades de la resta amb una aoc, el formatge presenta una crosta lleugerament endurida i coberta d’un florit de 'Penicillium', perfectament comestible. En forma de roda més ampla i aplanada que el camembert, sol vendre’s, també, per porcions triangulars, envasades individualment. Com la majoria d’aquests formatges tous, reclama un afinat que deixi la pasta interior tova, i fins i tot pastosa, raó per la qual, a molts llocs, es conserva en posició vertical. Com que la calor sol estovarlo i fins i tot fondre’l, se sol emprar en entrepans calents i torrades, al marge de les postres.
2 ous
20 cl nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
nou
Nou
Fruita seca introduïda a Europa pels romans i que dóna, en botànica, nom genèric a la llavor que guarden dins del pinyol. La llavor de la nou té una forma complexa i creuada amb les meitats de la closca. D’aquí el fracàs habitual en trencar-les aprofitant-ne la sutura. Primer cal debilitar-la amb una lleugera pressió del trencanous i després, girant 90 graus, trencar la closca prement raonablement més fort. Per la fragilitat —s’enrancia i s’estova fàcilment-, la nou no sol ser present ni a les picades de la nostra cuina ni a les salses. Sense que això suposi que no s’hi pugui integrar i continuï fent només de toc final de pastissos, amanides i altres preparats. Per aconseguir-ho, la conservació hauria de fer-se en recipients hermèticament tancats i sense retirar-ne la closca.
moscada
sal

Preparació

Poseu en un bol la farina i la mantega tallada a daus. Afegiu-hi l'ou, l'aigua i la sal. Barregeu-ho fins a obtenir una massa homogènia, però treballant la massa perquè els ingredients quedin integrats i prou. Emboliqueu la massa en paper film i poseu-la a la nevera durant 2 h.
Passat el temps, esteneu la massa amb ajuda d'un corró i cobriu amb la massa un motlle baix de 24 cm de diàmetre. (Jo poso al fons del motlle paper d'enfornar per evitar que la quiche s'enganxi.) Punxeu la massa diverses vegades amb una forquilla per evitar que s'infli al forn. Poseu el motlle a la nevera 20 min. Passat el temps, retalleu el sobrant de massa de les vores i enforneu-la durant 12 min a 200 ºC, escalfor a dalt i a baix. Reserveu-la.
Traieu la capa exterior dels calçots i talleu-ne les fulles. Utilitzeu només la part blanca per preparar el farcit. Talleu-la a trossos petits.
Poseu un raig d'oli en una paella fonda i sofregiu-hi els calçots amb una mica de sal uns 15 min, fins que siguin tous.
En un bol, bateu els 2 ous. Incorporeu-hi la nata, una mica de sal, un pessic de nou moscada, el formatge brie tallat a dauets i els calçots cuinats.
Aboqueu el farcit sobre la massa i enforneu-ho uns 20 min a 200 ºC, escalfor a dalt i abaix. És probable que hàgiu d'ajustar el temps de fornejat, ja que cada forn és un món.

Podeu servir la quiche amb una amanida per obtenir un dinar o un sopar complet.