Saltat de carbassa i col verda

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

100 g de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
Hokkaido, a rodanxes molt fines
100 g de col verda
Col verda
Coneguda també com a col 'kale', aquesta variant de col correspon a les formes salvatges i més primitives, que presenten les fulles allargassades disposades en forma oberta. Emparentada amb els nostres espigalls i amb la col amb què els portuguesos preparen el 'caldo verde', sol presentar les fulles arrissades i de color verd fosc i intens. Originària de les regions nòrdiques europees, on s’ha conreat i consumit des de sempre, va ser introduïda als EUA, on també és força apreciada, sobretot per la gran aportació nutricional. Rica en cel·lulosa, el fred de les primeres glaçades de l’hivern en transforma una part en sucres simples, que li donen el gust característic. De preparació simple, just bullida, la col verda sol presentar-se combinada amb patata. També s’han fet força populars els xips d’aquesta verdura.
, tallada a tires fines
oli de sèsam
Oli de sèsam
Oli de les cuines orientals considerat el primer que es va obtenir en premsar les petites llavors d’aquesta planta. Equivalent, en aquelles cultures, al nostre oli d’oliva, presenta dues variants, la clara i la fosca, segons si les llavors s’han premsat en cru o prèviament s’han sotmès a un procés de torrat.

També té una funció important en la medicina tradicional d’aquelles regions, on, com l’oli d’oliva a l’antiga Mediterrània, es fa servir com a oli de massatge i com a oli de cremar a les llànties dels temples.

Mentre el clar, que està més implantat a l’Índia, té una temperatura de descomposició alta, cosa que el fa bo per fregir, el fosc, fruit del torrat de les llavors i més habitual a la cuina xinesa, la té sensiblement inferior, per la qual cosa es destina bàsicament a amanir.
unes gotes de shoyu (una salsa a base de soja)
aigua
vinagre d’umeboshi (opcional)

Saltat de carbassa i col verda Becky Lawton

Ingredients

100 g de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
Hokkaido, a rodanxes molt fines
100 g de col verda
Col verda
Coneguda també com a col 'kale', aquesta variant de col correspon a les formes salvatges i més primitives, que presenten les fulles allargassades disposades en forma oberta. Emparentada amb els nostres espigalls i amb la col amb què els portuguesos preparen el 'caldo verde', sol presentar les fulles arrissades i de color verd fosc i intens. Originària de les regions nòrdiques europees, on s’ha conreat i consumit des de sempre, va ser introduïda als EUA, on també és força apreciada, sobretot per la gran aportació nutricional. Rica en cel·lulosa, el fred de les primeres glaçades de l’hivern en transforma una part en sucres simples, que li donen el gust característic. De preparació simple, just bullida, la col verda sol presentar-se combinada amb patata. També s’han fet força populars els xips d’aquesta verdura.
, tallada a tires fines
oli de sèsam
Oli de sèsam
Oli de les cuines orientals considerat el primer que es va obtenir en premsar les petites llavors d’aquesta planta. Equivalent, en aquelles cultures, al nostre oli d’oliva, presenta dues variants, la clara i la fosca, segons si les llavors s’han premsat en cru o prèviament s’han sotmès a un procés de torrat.

També té una funció important en la medicina tradicional d’aquelles regions, on, com l’oli d’oliva a l’antiga Mediterrània, es fa servir com a oli de massatge i com a oli de cremar a les llànties dels temples.

Mentre el clar, que està més implantat a l’Índia, té una temperatura de descomposició alta, cosa que el fa bo per fregir, el fosc, fruit del torrat de les llavors i més habitual a la cuina xinesa, la té sensiblement inferior, per la qual cosa es destina bàsicament a amanir.
unes gotes de shoyu (una salsa a base de soja)
aigua
vinagre d’umeboshi (opcional)

Saltat de carbassa i col verda Becky Lawton

Preparació

Poseu unes gotes d’oli de sèsam en una paella de ferro.
Afegiu-hi les verdures, totes dues al mateix temps, amb unes gotes de shoyu. Aneu-ho remenant amb dos bastons de fusta, 5 min.
A continuació, afegiu-hi una mica d’aigua, apugeu el foc i espereu que s’evapori l’aigua. La verdura ja estarà al punt; abans d’apagar el foc, rectifiqueu-ho de sabor, si cal, afegint-hi unes gotes de shoyu i de vinagre d’umeboshi; també hi podeu posar una mica més d’oli.
Remeneu-ho tot amb els pals una última vegada i ja ho teniu a punt per servir.