Sandvitx de brie amb oli de tòfona negra

Per Pep Nogué

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegetariana

Ingredients

8 llesques de pa de cereals
160 g de formatge brie
Formatge brie
Formatge originari de la regió del mateix nom (situada a l’est de la ciutat de París), tradicionalment preparat amb llet crua de vaca. Amb dues variants, el 'brie de Meaux' i el 'brie de Melun' (el que molts consideren precursor de tots els altres), diferenciades de la resta amb una aoc, el formatge presenta una crosta lleugerament endurida i coberta d’un florit de 'Penicillium', perfectament comestible. En forma de roda més ampla i aplanada que el camembert, sol vendre’s, també, per porcions triangulars, envasades individualment. Com la majoria d’aquests formatges tous, reclama un afinat que deixi la pasta interior tova, i fins i tot pastosa, raó per la qual, a molts llocs, es conserva en posició vertical. Com que la calor sol estovarlo i fins i tot fondre’l, se sol emprar en entrepans calents i torrades, al marge de les postres.
100 ml d'oli de tòfona
Oli de tòfona
Preparat d’origen italià, encara que poc tradicional, posant a macerar el bolet —raspallat i rentat, i generalment tallat a làmines de gruix variable— en oli d’oliva verge extra uns dies, o fent-lo confitar, també en oli de la mateixa qualitat, a baixa temperatura una bona estona. N’hi ha dues variants, preparades, respectivament, amb tòfona blanca i tòfona negra: el primer és especialment adequat per amanir plats de pasta i arròs, sol o transformat en salsa de formatge. Per la seva banda, l’oli de tòfona negra combina millor amb plats de carn, especialment guisada, que en potencien el sabor més intens. Com en tots aquests preparats, convé tenir present que les essències més o menys artificials poden permetre donar gat per llebre. Cal, doncs, decantar-se per marques de confiança.
sal gruixuda en escames

Formatge brie

Ingredients

8 llesques de pa de cereals
160 g de formatge brie
Formatge brie
Formatge originari de la regió del mateix nom (situada a l’est de la ciutat de París), tradicionalment preparat amb llet crua de vaca. Amb dues variants, el 'brie de Meaux' i el 'brie de Melun' (el que molts consideren precursor de tots els altres), diferenciades de la resta amb una aoc, el formatge presenta una crosta lleugerament endurida i coberta d’un florit de 'Penicillium', perfectament comestible. En forma de roda més ampla i aplanada que el camembert, sol vendre’s, també, per porcions triangulars, envasades individualment. Com la majoria d’aquests formatges tous, reclama un afinat que deixi la pasta interior tova, i fins i tot pastosa, raó per la qual, a molts llocs, es conserva en posició vertical. Com que la calor sol estovarlo i fins i tot fondre’l, se sol emprar en entrepans calents i torrades, al marge de les postres.
100 ml d'oli de tòfona
Oli de tòfona
Preparat d’origen italià, encara que poc tradicional, posant a macerar el bolet —raspallat i rentat, i generalment tallat a làmines de gruix variable— en oli d’oliva verge extra uns dies, o fent-lo confitar, també en oli de la mateixa qualitat, a baixa temperatura una bona estona. N’hi ha dues variants, preparades, respectivament, amb tòfona blanca i tòfona negra: el primer és especialment adequat per amanir plats de pasta i arròs, sol o transformat en salsa de formatge. Per la seva banda, l’oli de tòfona negra combina millor amb plats de carn, especialment guisada, que en potencien el sabor més intens. Com en tots aquests preparats, convé tenir present que les essències més o menys artificials poden permetre donar gat per llebre. Cal, doncs, decantar-se per marques de confiança.
sal gruixuda en escames

Preparació

Talleu el brie en llesques fines i disposeu-lo al damunt de les llesques del pa de cereals.
Amaniu-lo amb l'oli de tòfona i poseu-hi uns grans de sal gruixuda en escames.
Tapeu-ho amb l'altra llesca de pa de cereals.