Sandvitx vegetarià oriental

Tipus de plat Primer

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

8 hòsties de paper d’arròs (4 hòsties de paper si són grosses)
1 pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
gran
1 carbassó
200 g de col llombarda
Col llombarda
De sabor suau, s’incorpora amb facilitat a les amanides per la seva textura cruixent. Però on té la màxima presència és en els plats hivernals de verdura. Especialment als països nòrdics, on la presenten cuita, amb compota de poma i aromatitzada amb vinagre. Sense oblidar la tradicional amanida de col o Coleslaw. Referència obligada és la llombarda a la madrilenya, curiosament també cuinada amb poma, que constitueix un plat obligat de l’àpat de Nadal en aquella ciutat.
½ daikon petit
1 tassa petita d’algues dulse o wakame
100 g de flammulina fresca (enokis)
100 g de tofu
Tofu
Aquesta proteïna vegetal, originària de cultures gastronòmiques orientals, té un aspecte de formatge fresc i compacte i blanquinós. És molt digerible, baix en calories, sense colesterol, amb una bona dosi d'albúmina i permet moltes preparacions: planxa, brasa, fregits, arrebossats, guisats, estofats, sopes, amanides… Un punt en contra és el seu poc sabor i aroma. Resoleu-ho marinant-lo amb salsa de soja i oli d'oliva, de fruits secs, etc., i si hi afegiu sal de sèsam, obtindreu un sabor molt atractiu. Estofeu-lo amb verdures, feu-lo a la planxa amb salsa de mel i vinagre o poseu-lo en una amanida d'escarola i bolets.
fumat
1 tassa de germinats
Germinats
Cada cop més habituals al nostre rebost, els vam importar d’altres cultures que ja en consumien (la soja de l’Extrem Orient, el pèsol de l’Índia i el blat de l’Orient Mitjà). Avui, el ventall s’ha ampliat (alfals, ceba, all, rave, carbassa, etc.), fins a oferir-ne una veritable galeria on triar i remenar per aportar un toc d’originalitat a les presentacions, i també de sabor. Aquests vegetals es formen a partir de llavors sotmeses al procés de germinat, que, entre d’altres, n’augmenta el ferro i incorpora vitamines que ajuden la digestió.
de soja
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
salsa de soja (opcional)

Sandvitx vegetarià oriental Becky Lawton

Ingredients

8 hòsties de paper d’arròs (4 hòsties de paper si són grosses)
1 pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
gran
1 carbassó
200 g de col llombarda
Col llombarda
De sabor suau, s’incorpora amb facilitat a les amanides per la seva textura cruixent. Però on té la màxima presència és en els plats hivernals de verdura. Especialment als països nòrdics, on la presenten cuita, amb compota de poma i aromatitzada amb vinagre. Sense oblidar la tradicional amanida de col o Coleslaw. Referència obligada és la llombarda a la madrilenya, curiosament també cuinada amb poma, que constitueix un plat obligat de l’àpat de Nadal en aquella ciutat.
½ daikon petit
1 tassa petita d’algues dulse o wakame
100 g de flammulina fresca (enokis)
100 g de tofu
Tofu
Aquesta proteïna vegetal, originària de cultures gastronòmiques orientals, té un aspecte de formatge fresc i compacte i blanquinós. És molt digerible, baix en calories, sense colesterol, amb una bona dosi d'albúmina i permet moltes preparacions: planxa, brasa, fregits, arrebossats, guisats, estofats, sopes, amanides… Un punt en contra és el seu poc sabor i aroma. Resoleu-ho marinant-lo amb salsa de soja i oli d'oliva, de fruits secs, etc., i si hi afegiu sal de sèsam, obtindreu un sabor molt atractiu. Estofeu-lo amb verdures, feu-lo a la planxa amb salsa de mel i vinagre o poseu-lo en una amanida d'escarola i bolets.
fumat
1 tassa de germinats
Germinats
Cada cop més habituals al nostre rebost, els vam importar d’altres cultures que ja en consumien (la soja de l’Extrem Orient, el pèsol de l’Índia i el blat de l’Orient Mitjà). Avui, el ventall s’ha ampliat (alfals, ceba, all, rave, carbassa, etc.), fins a oferir-ne una veritable galeria on triar i remenar per aportar un toc d’originalitat a les presentacions, i també de sabor. Aquests vegetals es formen a partir de llavors sotmeses al procés de germinat, que, entre d’altres, n’augmenta el ferro i incorpora vitamines que ajuden la digestió.
de soja
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
salsa de soja (opcional)

Sandvitx vegetarià oriental Becky Lawton

Preparació

Peleu la pastanaga i el daikon. Talleu-los a la juliana fina, amb el carbassó, i reserveu-ho.
Talleu la col llombarda a la juliana, escaldeu-la 1 min en aigua bullent i refresqueu-la amb aigua gelada. Hidrateu l’alga amb aigua temperada.
Salteu els bolets 1 min en oli d’oliva.
Talleu el tofu a tires.
Escalfeu una mica d’aigua en una olla baixa, hidrateu les hòsties d’arròs amb aigua calenta, retireu-les i col·loqueu-les sobre un drap de cuina humit.
Sobre l’hòstia, feu una base amb la col, col·loqueu-hi un grapat de la juliana de verdures, alguns bolets, algues, unes tires de tofu i germinats de soja.
Enrotlleu l’hòstia amb cura procurant que no es trenqui. Repetiu l’operació fins a acabar les hòsties d’arròs.

CONSELL

Aquesta preparació es pot acompanyar amb salsa de soja.