'Struddle' de fruites picants amb gelat de merengada

Tipus de plat Postres

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

1 làmina de pasta de full
50 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
100 g de poma àcida
100 g de plàtan
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.
100 g de pinya
100 g de fruita vermella
1 culleradeta de Sambal Oelek (un condiment oriental a base de pebrots
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
i xilis)
1 ou
40 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de sucre morè
1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
500 ml de gelat de llet merengada
Llet merengada
Coneguda també com a 'llet gelada', aquesta beguda refrescant típica dels Països Catalans es feia, originalment, amb llet de vaca i clares d’ou batudes, tot plegat, perfumat amb canyella i pela de llimona. La beguda es va popularitzar a tota la Península a través de les orxateries.

Treballada, finalment, a la geladora, perquè es congeli parcialment, tot remenant-la per evitar que es faci un bloc, aquesta beguda d’origen medieval també es prepara, avui, amb diverses llets vegetals.

Es beu sola, generalment amb l’ajut d’una canya, i també es pot incorporar (més freda i amb textura de gelat) a diverses postres i transformar-se en preparats que fa uns anys eren força populars, com el blanc i negre (amb granissat de cafè) o el 'cubano' (amb una bola de gelat de xocolata), que avui se solen fer amb orxata.
o de iogurt

'Struddle' de fruites picants amb gelat de llet merengada Becky Lawton

Ingredients

1 làmina de pasta de full
50 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
100 g de poma àcida
100 g de plàtan
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.
100 g de pinya
100 g de fruita vermella
1 culleradeta de Sambal Oelek (un condiment oriental a base de pebrots
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
i xilis)
1 ou
40 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de sucre morè
1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
500 ml de gelat de llet merengada
Llet merengada
Coneguda també com a 'llet gelada', aquesta beguda refrescant típica dels Països Catalans es feia, originalment, amb llet de vaca i clares d’ou batudes, tot plegat, perfumat amb canyella i pela de llimona. La beguda es va popularitzar a tota la Península a través de les orxateries.

Treballada, finalment, a la geladora, perquè es congeli parcialment, tot remenant-la per evitar que es faci un bloc, aquesta beguda d’origen medieval també es prepara, avui, amb diverses llets vegetals.

Es beu sola, generalment amb l’ajut d’una canya, i també es pot incorporar (més freda i amb textura de gelat) a diverses postres i transformar-se en preparats que fa uns anys eren força populars, com el blanc i negre (amb granissat de cafè) o el 'cubano' (amb una bola de gelat de xocolata), que avui se solen fer amb orxata.
o de iogurt

'Struddle' de fruites picants amb gelat de llet merengada Becky Lawton

Preparació

Trossegeu la poma i el plàtan a daus.
En una paella, poseu la mantega i salteu les fruites. Quant estiguin lleugerament vermelles, afegiu-hi el suc de llimona, 80 g de sucre morè i el Sambal Oelek, barregeu-ho i reserveu-ho.
En una taula de marbre o inoxidable, escampeu la farina i esteneu-hi la làmina de pasta de full.
Disposeu-hi la fruita al centre, tirant cap avall. Enrotlleu la fruita amb la pasta de full.
Per tancar ho, haureu de fer uns talls als extrems i doblegar-ho cap a dins.
Un cop tancats, piqueu suaument la part superior i els laterals amb una forquilla.
Deixateu el rovell d’ou i pinteu-hi l’struddel.
Enforneu-ho en una safata de forn amb paper vegetal 10 min, a 180 ºC.
Traieu la safata del forn i empolseu l’struddle amb el sucre restant.
Torneu-lo a posar al forn 7-8 min.
Un cop cuinat i daurat, reserveu-lo a temperatura ambient.
Opcionalment, serviu-lo acompanyat d’una bola de gelat de llet merengada o de iogurt.