Torrada de bolets silvestres i ous amb camisa

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegetariana Sense
lactosa

Ingredients

4 llesques de pa de pagès
350 g de bolets silvestres (ceps
Cep
Ha esdevingut darrerament, per obra i gràcia dels italians, el bolet més preuat pel gran públic. Potser per la facilitat de conservació, en no ser víctima de larves ni altres fongs, més enllà d’algun corcat superficial i un cop obviada la part de sota del barret, d’aspecte esponjós i no formada per làmines, que sol fer-se malbé, fins al punt que fa alguns anys es va començar a comercialitzar deshidratat, per perfumar guisats i plats de tipus risotto; actualment es pot trobar en pols i amb categoria d’espècia.

Sencer, amb barret de color variable i el peu inflat a la base, força característic, també es pot consumir cru, tallat a làmines fines, encara que sigui en els saltats i els guisats on desenvolupi tota la potència gustativa, a condició que no l’emmascarem amb altres ingredients de gust potent.
frescos, fredolics, gírgoles, etc.)
2 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
2 grans d’all
fulles de sàlvia
Sàlvia
Originària de les zones seques del sud d’Europa, aquesta herba aromàtica, des de sempre, s’ha tingut com a panacea. Fins al punt que el nom signifiqui ‘salvadora’ i que grecs i romans li atribuïssin capacitat per allargar la vida. Fins i tot s’afirma que, a la Xina, la seva infusió es preferia al te tradicional. Considerada herba aromàtica nacional de la cuina francesa —a l’altura de l’alfàbrega italiana—, la sàlvia, de gust potent, picant i lleugerament camforat, casa perfectament amb les carns blanques, especialment de porc i aviram. Sense oblidar que els peixos grassos, les sopes de verdures o determinades marinades també n’accepten la presència, tot reduint la sensació de greix. A condició de no utilitzar-la amb exageració, emmascarant altres sabors, o de coure-la excessivament, cosa que la dissipa.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Per als ous amb camisa:

4 ous
aigua
2 cullerades de vinagre

Torrada de bolets silvestres i ous amb camisa Becky Lawton

Ingredients

4 llesques de pa de pagès
350 g de bolets silvestres (ceps
Cep
Ha esdevingut darrerament, per obra i gràcia dels italians, el bolet més preuat pel gran públic. Potser per la facilitat de conservació, en no ser víctima de larves ni altres fongs, més enllà d’algun corcat superficial i un cop obviada la part de sota del barret, d’aspecte esponjós i no formada per làmines, que sol fer-se malbé, fins al punt que fa alguns anys es va començar a comercialitzar deshidratat, per perfumar guisats i plats de tipus risotto; actualment es pot trobar en pols i amb categoria d’espècia.

Sencer, amb barret de color variable i el peu inflat a la base, força característic, també es pot consumir cru, tallat a làmines fines, encara que sigui en els saltats i els guisats on desenvolupi tota la potència gustativa, a condició que no l’emmascarem amb altres ingredients de gust potent.
frescos, fredolics, gírgoles, etc.)
2 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
2 grans d’all
fulles de sàlvia
Sàlvia
Originària de les zones seques del sud d’Europa, aquesta herba aromàtica, des de sempre, s’ha tingut com a panacea. Fins al punt que el nom signifiqui ‘salvadora’ i que grecs i romans li atribuïssin capacitat per allargar la vida. Fins i tot s’afirma que, a la Xina, la seva infusió es preferia al te tradicional. Considerada herba aromàtica nacional de la cuina francesa —a l’altura de l’alfàbrega italiana—, la sàlvia, de gust potent, picant i lleugerament camforat, casa perfectament amb les carns blanques, especialment de porc i aviram. Sense oblidar que els peixos grassos, les sopes de verdures o determinades marinades també n’accepten la presència, tot reduint la sensació de greix. A condició de no utilitzar-la amb exageració, emmascarant altres sabors, o de coure-la excessivament, cosa que la dissipa.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Per als ous amb camisa:

4 ous
aigua
2 cullerades de vinagre

Torrada de bolets silvestres i ous amb camisa Becky Lawton

Preparació

Netegeu els bolets, assequeu-los i salteu-los en una paella, amb un parell de grans d’all picats i unes gotes d’oli, 10 min. Afegiu-hi la sal al final.
Per als ous amb camisa: en una cassola, poseu a bullir aigua amb el vinagre. Quan bulli, abaixeu el foc. Trenqueu l’ou en un plat i afegiu-lo a la cassola. No ho toqueu fins que comenci a pujar. Amb una cullera i molt suaument, gireu-lo de manera que el rovell d’ou quedi cobert per la clara. Deixeu-ho coure 4 min i retireu-ho amb molta cura.
Torreu les llesques de pa, fregueu-les amb mig tomàquet, pinteu-les amb una mica d’oli, cobriu-les amb els bolets, els ous amb camisa i unes fulles de sàlvia.
Rectifiqueu-ho de sal i pebre.

CONSELL
És una combinació excel·lent, bolets i ous, per començar el dia amb molta energia. Feu servir bolets de temporada.