Tortell de Reis per fer amb nens

Per Ada Parellada

Tipus de plat Postres

Dificultat Alta

Vegetariana Tradicional Amb nens

Ingredients

500 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
de força
200 g de llet
100 g de sucre
1 ou
60 g de llevat fresc (el podem trobar a grans supermercats)
120 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
10 g de sal

Tortell de Reis Ada Parellada

Ingredients

500 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
de força
200 g de llet
100 g de sucre
1 ou
60 g de llevat fresc (el podem trobar a grans supermercats)
120 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
10 g de sal

Preparació

En un bol, poseu la farina, la sal, el sucre, el llevat, l’ou i la llet. Barregeu-ho bé amb les mans 10 min, amb força.
Incorporeu-hi la mantega freda, a daus. Continueu-ho pastant fins a tenir una massa llisa. La massa s’enganxa molt, però després d’una bona estona es va fent més dòcil. No us heu de desesperar. És la manera que us quedi un tortell molt tendre i suau.
Deixeu-lo reposar uns 15 min.
Emboliqueu una figura d’un Rei d’Orient i una fava amb plàstic film.
Emboliqueu una tassa ampla o un motlle rodó amb paper de forn, i unteu el paper amb oli d’oliva.
Estireu la massa fent un rul·lo. Poseu-hi la figura i la fava i feu la forma del tortell.
Poseu el tortell, amb la tassa o el motlle al centre, sobre una safata de forn protegida amb paper sulfurat.
Deixeu-lo fermentar 1 h, a 30 ºC. És ideal que fermenti tapat amb un drap, però heu de procurar que el drap no toqui la massa, perquè s’hi enganxaria.
Acabada la fermentació, amb molta cura, pinteu el tortell amb ou batut i poseu-hi pinyons crus per sobre (que haureu deixat en remull 1 h).
Coeu el tortell 15 min a 200 ºC, i ja el tindreu a punt.