Vol-au-vent amb crema de carxofa i tête de moine

Per gaudir de l'horta del Baix Llobregat sense sortir de casa

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Vegetariana Sense
lactosa

Ingredients

1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
petita picada
6 cors de carxofa
Carxofa
Considerada erròniament una flor, la carxofa és una inflorescència, un conjunt de petites flors en forma de tub (la pelussa que tenen a la part interior) envoltat de fulles protectores (bràctees), les que anem eliminant tot aprofitant la part basal. Una inflorescència que es cull quan la flor encara no ha començat a obrir-se. Aportada a la nostra gastronomia pels àrabs, convé recordar la seva naturalesa per entendre que, en comprar-la, ha de ser com més tancada i de punta arrodonida millor (serà més tendra). Igualment, com més petita sigui en relació amb el tronxo, també serà més tendra. La part superior d’aquest tronxo, degudament pelada, també és comestible. En la preparació, si no la fem a la brasa, convé eliminar-ne les fulles exteriors, més dures, trencant-les per la base. D’aquesta manera, la part tendra quedarà enganxada al cor.
cuits
100 g de tofu
Tofu
Aquesta proteïna vegetal, originària de cultures gastronòmiques orientals, té un aspecte de formatge fresc i compacte i blanquinós. És molt digerible, baix en calories, sense colesterol, amb una bona dosi d'albúmina i permet moltes preparacions: planxa, brasa, fregits, arrebossats, guisats, estofats, sopes, amanides… Un punt en contra és el seu poc sabor i aroma. Resoleu-ho marinant-lo amb salsa de soja i oli d'oliva, de fruits secs, etc., i si hi afegiu sal de sèsam, obtindreu un sabor molt atractiu. Estofeu-lo amb verdures, feu-lo a la planxa amb salsa de mel i vinagre o poseu-lo en una amanida d'escarola i bolets.
tou (tofu
Tofu
Aquesta proteïna vegetal, originària de cultures gastronòmiques orientals, té un aspecte de formatge fresc i compacte i blanquinós. És molt digerible, baix en calories, sense colesterol, amb una bona dosi d'albúmina i permet moltes preparacions: planxa, brasa, fregits, arrebossats, guisats, estofats, sopes, amanides… Un punt en contra és el seu poc sabor i aroma. Resoleu-ho marinant-lo amb salsa de soja i oli d'oliva, de fruits secs, etc., i si hi afegiu sal de sèsam, obtindreu un sabor molt atractiu. Estofeu-lo amb verdures, feu-lo a la planxa amb salsa de mel i vinagre o poseu-lo en una amanida d'escarola i bolets.
seda)
6 flors de tête de moine
Tête de Moine
Formatge suís de la regió francòfona del cantó de Berna, del monestir de Bellelay, on es produïa ja fa vuit segles i que, a conseqüència de la Revolució Francesa, es va 'secularitzar' i va passar a les formatgeries de la regió. També la Revolució Francesa seria qui el batejaria, sembla que gràcies als soldats que, després de foragitar els monjos, van descobrir els formatges a la cava, associant-los amb el cap tonsurat d’aquells.

Fet de llet crua de vaca i afinat durant 3-4 mesos, presenta una forma cilíndrica d’uns 10-15 cm de diàmetre. Però la particularitat més notable és que és un formatge que, tot i ser tendre, demana ser gratat. I més des del 1981, quan l’invent de la 'girolle', aparell giratori patentat, permet, un cop foradat el formatge per l’eix central, obtenir-ne unes 'flors' que en potencien l’aroma i sabor.
4 vol-au-vents ja fets
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Vol-au-vent amb crema de carxofa i tête de moine Becky Lawton

Ingredients

1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
petita picada
6 cors de carxofa
Carxofa
Considerada erròniament una flor, la carxofa és una inflorescència, un conjunt de petites flors en forma de tub (la pelussa que tenen a la part interior) envoltat de fulles protectores (bràctees), les que anem eliminant tot aprofitant la part basal. Una inflorescència que es cull quan la flor encara no ha començat a obrir-se. Aportada a la nostra gastronomia pels àrabs, convé recordar la seva naturalesa per entendre que, en comprar-la, ha de ser com més tancada i de punta arrodonida millor (serà més tendra). Igualment, com més petita sigui en relació amb el tronxo, també serà més tendra. La part superior d’aquest tronxo, degudament pelada, també és comestible. En la preparació, si no la fem a la brasa, convé eliminar-ne les fulles exteriors, més dures, trencant-les per la base. D’aquesta manera, la part tendra quedarà enganxada al cor.
cuits
100 g de tofu
Tofu
Aquesta proteïna vegetal, originària de cultures gastronòmiques orientals, té un aspecte de formatge fresc i compacte i blanquinós. És molt digerible, baix en calories, sense colesterol, amb una bona dosi d'albúmina i permet moltes preparacions: planxa, brasa, fregits, arrebossats, guisats, estofats, sopes, amanides… Un punt en contra és el seu poc sabor i aroma. Resoleu-ho marinant-lo amb salsa de soja i oli d'oliva, de fruits secs, etc., i si hi afegiu sal de sèsam, obtindreu un sabor molt atractiu. Estofeu-lo amb verdures, feu-lo a la planxa amb salsa de mel i vinagre o poseu-lo en una amanida d'escarola i bolets.
tou (tofu
Tofu
Aquesta proteïna vegetal, originària de cultures gastronòmiques orientals, té un aspecte de formatge fresc i compacte i blanquinós. És molt digerible, baix en calories, sense colesterol, amb una bona dosi d'albúmina i permet moltes preparacions: planxa, brasa, fregits, arrebossats, guisats, estofats, sopes, amanides… Un punt en contra és el seu poc sabor i aroma. Resoleu-ho marinant-lo amb salsa de soja i oli d'oliva, de fruits secs, etc., i si hi afegiu sal de sèsam, obtindreu un sabor molt atractiu. Estofeu-lo amb verdures, feu-lo a la planxa amb salsa de mel i vinagre o poseu-lo en una amanida d'escarola i bolets.
seda)
6 flors de tête de moine
Tête de Moine
Formatge suís de la regió francòfona del cantó de Berna, del monestir de Bellelay, on es produïa ja fa vuit segles i que, a conseqüència de la Revolució Francesa, es va 'secularitzar' i va passar a les formatgeries de la regió. També la Revolució Francesa seria qui el batejaria, sembla que gràcies als soldats que, després de foragitar els monjos, van descobrir els formatges a la cava, associant-los amb el cap tonsurat d’aquells.

Fet de llet crua de vaca i afinat durant 3-4 mesos, presenta una forma cilíndrica d’uns 10-15 cm de diàmetre. Però la particularitat més notable és que és un formatge que, tot i ser tendre, demana ser gratat. I més des del 1981, quan l’invent de la 'girolle', aparell giratori patentat, permet, un cop foradat el formatge per l’eix central, obtenir-ne unes 'flors' que en potencien l’aroma i sabor.
4 vol-au-vents ja fets
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Vol-au-vent amb crema de carxofa i tête de moine Becky Lawton

Preparació

Per a la crema de caxofa: ofegueu la ceba amb un raig d’oli i un pessic de sal, fins que quedi transparent.
Tritureu la ceba ofegada amb quatre cors de carxofa, dues flors de formatge i el tofu, fins a obtenir una crema. Si cal, podeu afegir-hi una mica d’aigua, però molt poca, només fins a tenir la consistència desitjada. Comproveu-ne el punt de sal.
Escalfeu els vol-au-vents al forn uns minuts, ompliu-los amb la crema i, finalment, acabeu-ho amb meitats de carxofa i una flor de formatge. Serviu-ho.