Moniato! Molt més del que t'imagines

Aquest argentí d'arrels empordaneses, ofereix plats de cuina contundent en una barra d'estil japonès a la capital històrica de la Cerdanya. Una suma d'espais saborosa.

Text: Xavier Sust / Foto: Enrique Marco

Entre els atractius de la capital de la Garrotxa, no falten les fleques i les pastisseries del centre, algunes de centenàries i totes amb persones apassionades de la seva feina al darrere. En visitem deu que no us podeu perdre.

Text: Ferran Caldés / Il·lustració: Nik Neves

Text: Judith Càlix / Foto: Enrique Marco

Text: Ferran Caldés / Il·lustració: Toni Domènech

Cada vegada és més habitual trobar al mercat aquesta beguda fermentada a base de te. A La Valiente, n'elaboren dues: una amb te negre i te verd, i una altra amb te blanc i te wulong.

Text: Ànnia Monreal

Aquest argentí finalista del concurs S. Pellegrino Young Chef 2018 fa tres anys que viu a Barcelona, després de passar per ciutats i cuines d'arreu del món. A La Tèxtil aposta per sorprendre amb les textures i l'ús del foc.

Text: Ferran Caldés

Quan tot just el fred comença a instal·lar-se a casa nostra, us proposem gaudir dels dies de tardor amb un àpat saludable. Les verdures i les hortalisses –el color verd triomfa!– són protagonistes principals d'un menú format per un entrant de marisc, una crema vegetal, peix blau al forn i unes postres ben originals: fonoll amb gelat de vainilla.

Recepta: Francesc Murgadas / Foto: Anna Garcia Frigola / Cuina: Beatriz de Marcos

La melmelada es diferencia de la gelea, la confitura i la compota per la textura i la densitat. La melmelada és lleugera, brillant i no gaire densa, amb la fruita trossejada o triturada. La gelea és més viscosa; la confitura, en canvi, és més espessa, i, finalment, la compota es distingeix per ser molt més densa.

Recepta i cuina: Carme Ruscalleda / Foto: Becky Lawton

Un tubercle que no ens és gens desconegut, però que segurament no rep l’atenció que es mereix, més enllà de ser el company perfecte de les castanyes, els panellets i la ratafia durant la Castanyada. És el germà dolç de la patata i en moltes receptes podem canviar-ne un per l’altre. Nosaltres, aquest mes, volem recuperar la passió per aquest tubercle que és tan versàtil i que forma part de receptes dolces i salades, com les que us proposem en aquestes pàgines.

Text i recepta: Pol Leiva / Foto: Pep Montoya / Cuina: Jani Paasikoski

Amb el dolç amb què el Gremi de Pastissers de Barcelona va homenatjar la visita a la ciutat de l’actriu Sarah Bernhardt, Sílvia Pastor i Cot, des de Sant Vicenç de Montalt (Maresme), ha volgut retre homenatge també al seu fill Adrià, que és celíac des de fa molts anys.

Recepta i cuina: Sílvia Pastor i Cot / Foto: Enrique Marco

Quan el petit Vito arriba als Estats Units procedent de la seva Itàlia natal, comença la història de la nissaga familiar més famosa del cinema: ‘El padrí’. Els Corleone són el paradigma de la família, de la tradició, de la lleialtat, però aquesta màfia fictícia també deixa marca en la cuina italoamericana. Serà un crim –i fareu enfadar la ‘mamma’!– si no us poseu immediatament a cuinar les receptes que us proposem, en les quals no falta la pasta.

Edició: Carme Melià / Recepta i cuina: Eva G. Hausmann / Foto: Becky Lawton

Sabeu que cada any, en aquesta època, teniu a l’abast uns aliments amb un gran poder terapèutic? Parlem de ceps, trompetes de la mort, rovellons, rossinyols...

Text: Glenn Cots

Preparar el menjar al forn, a vegades, pot suposar un problema per la lentitud de la cocció, però tot té solució, com, per exemple, fer servir paelles de ferro colat aptes per a forn, ja que concentren la calor, couen de manera exprés i, a més, permeten un acabat daurat i cruixent. Si, a tot això, hi sumem que fem servir menys estris –les paelles es poden servir directament a taula– i que obtenim un menjar més saludable, potser ha arribat l’hora de fer un pas endavant i començar a cuinar més al forn!

Edició: Carme Melià / Foto: Gettyimages / Recepta: David Caballero

Platges paradisíaques, camins verds, una calma sorprenent, postes de sol de fotografia i... dolços! Sí, més enllà de les típiques ensaïmades, les Balears tenen un ampli receptari llaminer que Gemma Clofent ens vol mostrar amb tres exemples: uns pastissets amb forma de flor, unes empanades d’origen medieval i un panet dolç típic de Valldemossa (Mallorca).

Recepta i cuina: Gemma Clofent / Foto: Becky Lawton

Text: Joan Lluís Gómez

Text: Mar Calpena / Foto: Enrique Marco

És un plat coreà picant que es fa a partir de vegetals fermentats i salats, generalment col o rave, que s’amaneixen amb una pasta de bitxo picant, all, gingebre, sucre i salsa de peix.

Text: Ferran Caldés / Foto: Enrique Marco

Si l’oli segueix el camí del vi, d’aquí uns anys ningú no es preguntarà què conté una ampolla d’oli d’oliva verge extra (OOVE). Tindrà clar que, a més de qualitat, sabor i salut, està consumint identitat, tipicitat, personalitat i singularitat.

Text: Carme Gasull / Foto: Enrique Marco, Identitat EVOO (Adriana Abella) i Fontclara

Un dels condiments que més ens agraden per acompanyar tota mena de plats és la mostassa. Però no hi ha només un tipus de mostassa i, tant si us agrada més la picant com si la preferiu més aromàtica, segur que en trobareu alguna per a les vostres receptes.

Text: Ferran Caldés / Foto: Getty Images

Des del seu establiment de Torelló (Osona), Miquel Saborit, tercera generació de forners i guanyador de la Llesca d’Or 2021, reivindica el pa de fermentació lenta. De fet, el pa és l’estrella del local, on també ofereixen panettones i productes diversos de pastisseria.

Text: Pol Martín de Haro / Foto: Enrique Marco

Text: Marijo Jordan / Foto: Enrique Marco

A la fira Degusta Llibres, de Piera, vam reflexionar al voltant de la cuina i les xarxes socials. Perquè hem passat del ‘som el que mengem’ al ‘som el que pengem a les xarxes’. I, precisament per això, ja no volem pa amb oli, sinó una torrada amb alvocat.

Text: Toni Massanés / Il·lustració: Mar Guixé